Ignasi Franch
Per situar el lector, es va demanar que es vetés la teva presència al festival Acústica de Figueres per promoure "l’odi i la violència". Explica’ns com vas assabentar-te de la polèmica.
Doncs va ser a través d’un correu electrònic que em van enviar, que incloia un enllaç al Diari de Girona. Evidentment, ni Ciutadans ni el PP es van molestar d’avisar-me del que volien fer.

Sense ànim de fer sensacionalisme, què et va passar pel cap?
És un tema que provoca... estranyesa i gràcia alhora. La primera reacció va ser de sorpresa, de pensar per què estan dient això de tu. Pèro vas lligant caps, i veus que la teva feina pot molestar determinada gent que prefereix acusar a analitzar. És més fàcil.

Passem a comentar les acusacions. Se t’ha marcat per estar en contra de la Llei de partits, quan rebutjar la il·legalització de Batasuna no implica recolzar-la, i menys encara defensar la violència…
És clar. Tot i que em posiciono en contra de qualsevol llei que vagi en contra de la democràcia, no sé d’on van treure que estic en contra de la Llei de partits, i menys encara entenc com pretenen saber si voto o no voto Batasuna. Són hipòtesis realitzades a partir d’una militància independentista, que generen comparacions i paral·lelismes molt simplificadors. Fets amb la voluntat de guanyar vots.

Una de les acusacions més absurdes és que els teus concerts semblen actes polítics, com si això fos dolent. És com dir que la política és intrínsecament perniciosa. Però sobretot és una mostra més de com els partits volen centralitzar les iniciatives i minimitzar el pes de la societat civil.
Jo això ho entenc com una ramificació de la professionalització de la política. Els partits volen tenir l’exclusiva en aquest terreny. Però aquesta era l’única cosa que deien que tenia sentit, perquè per a mi la música ha de ser una eina política. Està al nostre abast transcendir el tipus de debats que volen promoure els poders, amb continguts acrítics i banals.

Passem a la part que pot ferir més sensibilitats. Realment no has de justificar decisions personals, però no sé si vols deixar constància de què significava per a tu el famós acte de Vic al qual vas assistir, en suport o en record de Terra Lliure.
L’acte tenia un nom prou explícit: 30 anys d’independentisme. Repassava el procés d’aquest moviment a Catalunya. I seria hipòcrita no valorar com un moment clau l’aparició de Terra Lliure. Pot agradar més o menys, però va canviar el panorama. Deixant de banda la seva activitat militar, no es pot entendre l’independentisme modern sense aquesta organització, i formacions com ERC s’han beneficiat de la seva existència. Vaig anar-hi per recolzar l’independentisme, i per fer un repàs històric mitjançant les ponències. Dir que recolzo el terrorisme arran d’aquesta assistència és un acte de morbositat.

*L'entrevista la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.