Ernest BenachPresident del Parlament de Catalunya
"Govern d’unitat, eleccions, consulta... Segons que digui la sentència, ja ho veurem!"
Diputat des del 1992, va accedir al seu actual càrrec l'any 2003. Veu molt difícil l'aprovació de la Llei electoral per les discrepàncies polítiques entre els partits
J. M. Casas
Si la sentència de l’Estatut no ho engega tot en orris, quines grans lleis dóna per fet que s’aprovaran en aquesta recta final de legislatura?
En aquests moments n’hi ha 19 en tramitació i la mesa i la junta de portaveus n’acaben d’admetre unes quantes més. N’hi ha moltes d’importants: la llei de consultes, la de cinema... En l’anterior legislatura vam aprovar l’Estatut i, fruit d’això, hi ha un seguit de lleis que s’han de fer per les noves competències o perquè formen part del desenvolupament estatutari.
No menciona ni la llei electoral ni la de les vegueries?
Les lleis que he mencionat són projectes en els quals ja es treballa, mentre que l’electoral encara està en fase de ponència. És evident, penso jo, que la llei electoral ha de ser una de les grans protagonistes de la fi de legislatura. No s’hi val a dir que no hi som a temps o que no és prudent: fa 30 anys que l’ajornem, i cal fer un esforç per arribar a acords i aprovar-la abans que s’acabi la legislatura. Pel que fa a la llei de vegueries, encara està en fase de debat al Govern i, si no entra al Parlament en les dues pròximes setmanes, difícilment es podrà aprovar.
Però, hi segueix confiant?
Respecte a la llei electoral, ho veig possible per la qüestió del temps, però difícil per la voluntat política expressada pels grups, fet que em sap greu, perquè crec que hauria de ser una de les prioritats d’aquest final de legislatura. Pel que fa a la llei de vegueries, no ho sé perquè, hi insisteixo, aquest és un debat que encara és al Govern i, si no arriba aviat al Parlament, no hi haurà temps; però, si es fan els deures, encara és possible.
Però la llei de vegueries s’ha alentit més pels conflictes de partits o pels que ha generat al territori?
Per les dues coses. A vegades és difícil posar la visió de país per damunt de la visió de partit.
Reus i Tarragona arribaran a un acord sobre la vegueria?
Espero que sí.
Hi ha qui critica que participés en un acte a favor de Reus...
M’hi van convidar 200 entitats del meu poble. En aquell acte, en cap moment no es va ofendre ningú, sinó que s’hi va fer un discurs en positiu. El cert és que, si no s’hi posa una mica de sentit comú i de racionalitat, serà complicat. Reus i Tarragona no tenen més remei que entendre’s.
El conseller Ausàs està entestat que la llei de vegueries s’aprovi en aquesta legislatura, però veu la mateixa predisposició en els partits?
No ho sé; però, en tot cas, aquest és un compromís del Govern. No és fàcil abordar aquestes qüestions en un any electoral, però es necessari per al país.
En un article recent a La Vanguardia, advertia que la ponència de la llei electoral «està encallant». Qui té la culpa que un país que vol autogovernar-se porti 30 anys sense una llei electoral pròpia?
Tots plegats. No es tracta de donar la culpa a un o a l’altre. En tot cas, l’assumim entre tots. Quan esclata un cas de corrupció, llavors tots ens espantem, cridem, fem declaracions de bones intencions, advertim sobre la desafecció per la política... Això només es combat amb mesures concretes, i no les estem aplicant. La llei electoral servirà per combatre la desafecció, n’estic convençut, i, per aquest motiu, no pot estar pendent per més temps. És una obligació dels grups parlamentaris trobar fórmules per apropar la política a la ciutadania. Quin és el drama en l’àmbit polític? Que s’ha perdut la il·lusió de la gent, que hi ha pessimisme.
Com s’aconsegueix apropar els ciutadans als representants polítics?
La gestió política s’ha de modernitzar per fer-la més eficient i eficaç. Hem de ser capaços d’explicar a la gent el que fem i que la gent ens avaluï amb una certa objectivitat. Hi ha països en què és tradició que els càrrecs electes presentin davant els electors tota la feina que han fet al llarg de l’any. Aquí no tenim aquest costum, entre altres coses, perquè tot ho hem pivotat en els partits polítics. No podem renunciar als partits perquè, efectivament, són indispensables per al bon funcionament de la democràcia; però, al mateix temps, hem de donar més protagonisme als parlamentaris, i això requereix introduir una sèrie de mesures: des del mètode d’elecció fins a l’avalució de la seva activitat.
*L'entrevista la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.