Francesc Ràfols
L’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu que «tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d’expressió i sense consideració de fronteres.» Aquesta proclama ha estat incorporada a gairebé totes les legislacions democràtiques, entre les quals s’hi inclou la Constitució espanyola i l’Estatut de Catalunya. El desenvolupament en l’àmbit normatiu subsegüent, però, ja són figues d’una altra paner. Laura Bergès, portaveu de l’Assemblea per la Comunicació Social (ACS), reivindica «el dret a comunicar, la qual cosa no vol dir que ens donin un espai sinó que es reguli un dret que és a totes les legislacions».

Les reivindicacions del que es coneix com a tercer sector audiovisual i a les quals al·ludeix Bergés es van posar a debat el dijous 10 de desembre en un acte organitzat per la Secretaria de Mitjans de Comunicació de la Generalitat en el qual va presentar l’esborrany del projecte de decret dels serveis de comunicació audiovisuals sense ànim de lucre a Catalunya. En aquest acte es va revisar la situació del sector a Catalunya i la visió dels col·lectius afectats per aquesta normativa.

L’objectiu principal dels mitjans sense ànim de lucre és obtenir un grau de reconeixement jurídic que, entre altres coses, posi fi a l’assetjament que per part de les adminitracions han patit històricament a Catalunya i a l’Estat espanyol. En aquest sentit, per exemple, és paradigmàtic el cas de Ràdio Pica, un dels pioners de les ràdios lliures a Catalunya, sobre la qual encara pesen alguns expedients sancionadors. Bergés insisteix que «estem reivindicant un dret fonamental». Núria Reguero, portaveu del Fòrum Europeu de Mitjans Comunitaris, reclama que la futura llei «tingui com a prioritat garantir la reserva de freqüències» per a aquest tipus d’emissores.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.