Pep Martí
L’expresident del Govern espanyol José María Aznar l’ha demandat per intromissió en l’honor per haver dit que ell havia anat a Villa Certosa amb Silvio Berlusconi. Hi està preocupat?
Home, no em fa gens de gràcia. Hi estic amoïnat perquè jo sóc un jubilat que té una pensió de 1.800 euros mensuals, i que em presenti una demanda civil per 60.000 euros, que és la xifra amb què l’expresident del Govern central valora el seu honor, no em fa gràcia. Tot això va ser en el programa 59 segons, en què hi havia un agent provocador, Alex Sàlmon. Jo hi anava de franc, però ell hi anava cobrant. Ell, vinculat a la fundació FAES, va fer referències a Fèlix Millet subratllant contínuament que els seus diners eren per a Convergència, etc. A mi em molesta que la gent ignorant vagi fent el ximple. Bé, jo vaig recordar que Millet va ser vicepresident de la FAES a Catalunya. Miri, jo recordo que era a Menorca, a Fornells, on tinc una casa, una casa molt petita, però a deu passes d’on té la casa el senyor Millet... Un dia, tornant a casa meva, vaig veure que a casa seva hi havia Fèlix Millet, la seva dona, Marta, José María Aznar i Ana Botella, i l’arquitecte Òscar Tusquets.

Això quan era?
Fa vuit anys. Aznar era president. Estiuejava en una casa amb una piscina il·legal, on feia rodes de premsa. En el bloc on hi ha la casa de Millet hi havia una placa del MOPU que deia «Pla de remodelació. Llei de costes», etc. Després del sopar que li dic, la placa va desaparèixer i la casa encara hi és. En aquell sopar es van pactar els primers 2.400 milions de pessetes que el Govern del PP va donar al Palau de la Música a canvi de profanar-lo, és a dir, d’entrar el Govern central a la institució, i que el senyor Millet passés a ser vicepresident de la FAES a Catalunya.

Quan vostè va anar a 59 segons, feia pocs dies que Aznar havia dit que Catalunya era una societat malalta.
A veure, que un senyor que ha estat president del Govern espanyol digui que el 17% dels habitants del país que presidia estan malalts perquè no el voten a ell és un insult. Jo he estat diputat elegit pel poble de Catalunya. Aquí, si hi ha algú que està malalt, és ell. Vaig recordar coses que em semblen molt fortes: la seva vinculació a Centaurus, un fons d’inversió d’alt risc d’on l’han fet fora, que la Fórmula 1 la duen dos nazis, com són el fill de Mosley, fundador del partit feixista del Regne Unit, i un altre que és Bernie Ecclestone, un senyor que ha dit que l’únic error de Hitler va ser perdre la guerra, i que fa negocis amb Flavio Briatore, que és un delinqüent i pròfug que va fugir d’Itàlia i hi va tornar quan van donar un indult després de l’elecció de no sé quin papa... Tota la família Aznar al complet, tots els d’aquest casori d’El Escorial, anaven amb vaixell amb Briatore. Que ara, per cert, l’hi han confiscat. És que, noi, la piscina il·legal, la casa de Millet per damunt de la Llei de costes, el vaixell de Briatore confiscat per no pagar impostos...

És una mica lamentable, sí.
El senyor Alejandro Agag ha donat ordres al secretari general de la FAES que presenti demandes contra tothom que parli lleugerament d’Aznar. Sempre per la mateixa quantitat. I escolta, si en cauen deu cada mes, doncs Déu n’hi do!

Com veu l’esclat de tots els casos de corrupció, de Pretòria a Palau de la Música?
Jo no diré mai el que va dir Esperanza Aguirre, que la corrupció és consubstancial a les institucions. Escolti, aleshores, apaga y vámonos. Ara, sí que és directament proporcional a la quantitat de diner que es mou gràcies als poders públics. Més de la meitat de l’economia d’un país com el nostre està controlada per poders públics. Crec que a Catalunya es roba per corrupció dos dígits menys que a Madrid. Qui ha construït la Terminal 1 de Barcelona? AENA. I qui ha fet les obres? Florentino Pérez. És concebible que a una empresa constructora catalana li adjudiquin la terminal els senyors d’AENA? Oi que no? Aleshores, som el caganer del pessebre. Els rics d’aquí tenen dos zeros menys que els de Madrid. Els lladres roben menys. Ara, els escàndols de corrupció que han esclatat han mostrat que alguna vegada, en un país on els xoriços solen quedar impunes, un jutge o jutgessa n’empaperi algun, doncs està bé.

Veu possible una catarsi?
Ho dubto molt. Els poders fàctics constituïts són molt forts. Per exemple, el cas dels inspectors d’Hisenda corruptes de Barcelona: han trigat 22 anys a fer-ne el judici. I encara no n’hi ha sentència. I, quan n’hi hagi, aniran al Suprem. No aniran mai a la presó. Aquí hi ha hagut el cas de les primes úniques, i el jutge Pascual Estevill i l’advocat Joan Piqué Vidal van torejar-lo perfectament. Aquí no governen els polítics; governen els poders fàctics constituïts, que són el SEOPAN, que aplega grans empreses d’obres, governa l’Associació Espanyola de la Banca, la Confederació de les Caixes... Tots aquests poders han muntat amb els partits polítics una transversal d’ajut mutu i recíproc que permet que el senyor Miguel Boyer digui fa alguns dies que «jo no em vull tornar a dedicar a la política perquè s’hi guanyen pocs diners». A veure... El ministre Boyer va fer la privatització de Rumasa, que Déu n’hi do. Recordo que va donar Galerías Preciados a un amic seu, Gustavo Cisneros, que en pocs mesos la venia per 25.000 milions de pessetes. Vull dir que la història és molt llarga, i ningú no va mai a la presó. I, quan hi van, hi són 15 dies, com Mariano Rubio, Manuel de Prado y Colón de Carvajal, o Javier de la Rosa, que hi entra i en surt. Home, jo no desitjo cap mal a ningú, però, ja que em pregunta per aquests casos d’ara, que de tant en tant algu vagi a la presó està molt bé. Sobretot perquè els corruptes ens roben a tots, a la pobra gent que no ha robat mai, que té molta feina per arribar a fi de mes, que paga impostos. No com ells.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.