Pep Martí
Quins nous reptes planteja a l’advocacia una crisi econòmica com la que estem patint?
Hi ha qui pensa que, amb una crisi com aquesta, els advocats tenen molta més feina, arran de la problemàtica en els àmbits laboral i concursal. Però el que molt sovint s’oblida és que els nostres clients pateixen la mateixa crisi. I a vegades, sobretot els despatxos petits i mitjans, es troben amb molts problemes de morositat. Si la gent no paga, i tens uns retards de quatre o cinc mesos, això comporta que no puguis fer la feina en condicions, i que tinguis seriosos problemes de tresoreria.

El Col·legi d’Advocats ha engegat alguna mesura per pal·liar aquesta situació?
L’ICAB ha plantejat un seguit de beques de formació per als professionals, a banda d’oferir uns programes formatius gratuïts com els que duem a terme de fa temps. Estem realitzant uns màsters, que són cars, i que duren vuit o nou mesos, pels quals oferim unes beques per als advocats que acreditin que no tenen ingressos suficients. També fem cursos de formació sobre temes que abans no es feien, com és ara de gestió de despatxos, o de màrqueting de despatxos, perquè són mesures que ajuden a obrir altres camins professionals. També hem encetat una línia d’acords amb altres col·legis professionals per buscar sinergies comunes. Hem congelat les quotes del Col·legi per a aquest any. Som conscients que no podem resoldre la crisi, però sí pal·liar-ne els efectes més perniciosos.

Tenen futur els petits despatxos?
Crec que sí. La nostra professió té molts àmbits d’actuació i hi ha treball per a tothom. És important saber quin camí es vol tirar endavant. Els despatxos petits i mitjans han d’anar en una línia de major especialització. Un camí per als petits és fer el que ara es diu boutique jurídica.

Què és això?
Vol dir que un despatx s’especialitza en un camp, com pot ser el dret civil o el de la propietat industrial, i no tant cercar professionals de tots els àmbits jurídics per tractar més branques del dret. Un altre aspecte que nosaltres, com a Col·legi, estem potenciant és la relació fluida entre els despatxos. Volem que els diversos advocats es vagin coneixent per fer possible que, si un profesional de l’advocacia es dedica a penal i un altre a civil, etcètera, potser poden acabar unint-se, arribar a acords o establir uns vincles que els permetin reduir despeses i créixer.

Un sector de la professió havia alertat del perill de privatització del torn d’ofici. Aquest temor té alguna base?
Pel que fa al torn d’ofici, no hi ha cap previsió de privatització. L’única qüestió que s’està plantejant és que, tenint en compte que el torn d’ofici implica una despesa important, és un control més exhaustiu per fer-ne una millor gestió. Ni es té pensat en cap moment eliminar la justícia gratuïta ni canviar el model actual.

Creu que el torn d’ofici funciona bé, en línies generals?
Funciona de forma correcta. L’únic és que a vegades apareixen en els mitjans de comunicació notícies sobre petites disfuncions, i això és el que sovint arriba a la gent. Però jo crec que, dins del col·lectiu, els clients n’estan contents, en general. El Govern de la Generalitat ha complert en aquest àmbit els seus compromisos totalment, a diferència del que ha passat en altres comunitats. A Catalunya, els professionals estan al corrent de pagament, ja han cobrat tot l’any 2009, i crec que som en el camí correcte.

*L'entrevista la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.