Jaume Reixach
Quina és la seva posició sobre aquesta polèmica que s’ha desfermat a Vic que vol fer que els immigrants no puguin ser empadronats?
Crec que a Vic estan vivint, com en altres municipis, una situació que no és fàcil perquè hi ha una realitat social que és difícil, complexa, i en situació de crisi encara més, i perquè, a més, hi ha una força política xenòfoba que no afavoreix en res la millora de la convivència i la solució dels problemes, sinó tot el contrari. Això provoca que altres grups polítics prenguin decisions marcades per aquest fet. No ho comparteixo. S’ha de ser sempre molt curós amb la legislació. No és bo que problemes comuns a diferents municipis es vulguin resoldre des d’un de sol. Aquestes accions s’han d’emprendre en un marc on tots els municipis en situacions equivalents puguin donar la mateixa resposta. Si no es fa així, es perd credibilitat i s’afavoreix que hi hagi aquests grups antidemocràtics i xenòfobs.

Hem de parlar de les vegueries. És procedent que entri en aquesta legislatura l’avantprojecte de llei?
El Govern té uns compromisos vinculats amb el desenvolupament estatutari del capítol de governs locals, com són les lleis de governs locals, de govern metropolità, de finançament local, i del Consell de Governs Locals, i tot això són acords per a aquesta legislatura. Tot el que es faci perquè el Govern ho aprovi inicialment i vagi a discussió parlamentària és positiu. Confio en el rigor i en la capacitat de treball del Govern, i entenc que el que s’ha de fer és que el projecte de llei que aprovi el Govern doni resposta a allò que tots esperem des del punt de vista de les competències, del finançament i de l’ordenació territorial. O sigui, que s’ha de fer; però, si no es donen les condicions per fer-ho, sóc més partidari, com s’ha fet amb el finançament català, d’endarrerir-ho en el temps per aconseguir un millor acord que no pas, per una qüestió de dates, assumir-ho i que sigui un mal resultat. Tenim l’experiència de la Llei d’ordenació territorial feta per CiU ja fa molts anys. El Govern i el Parlament la van aprovar amb una majoria suficient; per tant, tot legítim, però sense una majoria necessària, sense un acord polític de les forces municipalistes més importants de Catalunya i sense un acord territorial. Conclusió: les lleis es van aprovar, però el seu desenvolupament ha servit de poc.

Sembla que el conseller Ausàs en aquests moments es conformaria que en els pròxims mesos es procedís a una primera transformació formal de convertir les quatre diputacions, conservant les demarcacions i les competències, en vegueries. Com veu que a curt termini la Diputació canviés el nom?
Això és el que ara és possible, i pot servir per al futur. Si és el possible i no impedeix un desenvolupament posterior, serà una acció positiva del Govern. El capítol de governs locals de l’Estatut és molt bo, interessant i necessari perquè permet el desenvolupament del sistema local català.Però no se sustenta únicament en l’ordenació territorial. La millora, la modernització del sistema municipal a Catalunya no depèn exclusivament de l’ordenació territorial. L’esforç que està fent aquest Govern i que haurà de fer és vincular el marc competencial local, el sistema de finançament local i l’ordenació territorial, perquè la suma de tots tres ha d’arribar a estalviar duplicitats, per millorar l’eficiència.

Quina és la filosofia dels pressupostos d’aquest any, del 2010, que la Diputació ha aprovat, en aquest temps de contenció i...
La crisi no afecta només un determinat sector de la societat. Ens afecta a tots, els mitjans de comunicació, les entitats financeres, les empreses, les persones, les famílies, i també les administracions. Per tant, si disposem de menys ingressos i, per tant, de menys capacitat de gastar, vol dir que la situació no és fàcil. Com que no es poden fer miracles i aconseguir més ingressos per poder solucionar els problemes dels ajuntaments, s’ha de fer un exercici polític de molt rigor. Això vol dir prendre decisions i prioritzar. Dotar amb recursos suficients les polítiques i accions que es prioritzen, i congelar, mantenir, reduir, aquelles que, tot i ser necessàries, ara no són les prioritàries. I aquesta és la filosofia que hi ha imperat. No podem arribar a tot, i passa com a les famílies. Què hem de fer? Lluitar contra l’atur, afavorir els ajuntaments amb menys recursos perquè puguin atendre les persones amb problemes socials com a conseqüència de l’atur.

*L'entrevista la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.