Francesc Ràfols
Ja teníem Estatut. Ara ja tenim sentència. I ara, quin hauria de ser el pas següent?
Què hauria de passar? Potser és més fàcil saber què passarà. Un amic em deia que aquesta és una sentència feta per satisfer el PSOE i el PP, però no Catalunya ni Espanya. No està malvist. El PP pot dir que, malgrat tot, tenia raó, perquè hi ha alguns articles inconstitucionals, i el PSOE pot dir –cosa que és falsa– que gairebé s’ha salvat l’Estatut. Però els problemes de fons no solament no se solucionen, sinó que empitjoren. La sentència consagra el que ja sabíem: l’esgotament de la fórmula de l’Estat de les autonomies. Vénen eleccions a les quals cadascú hi anirà amb un discurs relativament condicionat per la sentència. CiU hi anirà dient que l’Estat de les autonomies està esgotat però que el país no és madur per a la independència i que, per tant, cal fer un altre pas i donar el pujolisme per liquidat. Mas anuncia des de fa temps el referèndum per al concert econòmic. El PSC dirà que, amb l’esperit fundacional de la Transició, cal reconstruir el pacte de l’Estatut que ara ha quedat trencat. Iniciativa demanarà el referèndum perquè la gent es manifesti sobre si aquest Estatut retallat el volem o no, cosa que em sembla bastant raonable i que, inevitablement, es convertiria en molt més que un referèndum sobre l’Estatut. ERC demanarà la independència encara amb més arguments. I el PP farà aquesta quadratura del cercle d’intentar girar full oblidant que va ser ell qui va presentar el recurs.

El problema és la Constitució en lloc de l’Estatut?
No. Hi ha una certa sacralització de la Constitució i de l’Estatut. La Constitució és fruit d’un pacte polític que ara ens hem de plantejar si s’ha esgotat o no. La política catalana ha jugat creient –o fent-ho veure– que aquest pacte encara era susceptible de ser vigent. La sentència fa pensar que no. Cal plantejar-se la necessitat d’un pacte polític nou amb Espanya.

Això vol dir que el Tribunal Constitucional ha matat la Constitució?
Sí, però... Vejam, tota l’aventura del Tribunal Constitucional és una mica grotesca. I els equilibris que ha fet per aconseguir treure una sentència són pintorescos. Aquesta precipitació estranya em fa pensar que hi ha hagut un pacte polític, que el PP i el PSOE han parlat i que això ha arribat al Constitucional. Si no, després de tantes vegades de dir que no, quin sentit té que en tres hores s’hi posin d’acord? No en tinc cap prova, ho dic com a pura especulació, però com a mínim és sospitós.

Des de sectors independentistes se celebra aquesta sentència perquè des del seu punt de vista posa la independència com a única alternativa.
És lògic. És evident que acumulen raons. El que també és interessant és la reacció, la ràbia, de la dreta més radical a Madrid. De manera sistemàtica, en webs com les gacetas, les libertades digitales... es feia un pas que fins ara no s’havia fet, que és que sigui Espanya la que es declari independent de Catalunya, la que exclogui Catalunya perquè el Tribunal ha deixat coses massa agosarades.

És que la dreta, sense Catalunya, governaria Espanya pels segles dels segles...
Sense cap mena de dubte.

Aquesta situació, en què CiU demana comicis anticipats quan es veu esquitxada pel cas Millet i pel 4%, és comparable a la situació en què, amb el rerefons del cas Banca Catalana, Pujol va aconseguir que les urnes l’absolguessin de les seves responsabilitats en aquell afer?
No exactament, entre altres coses, perquè els temps no són els mateixos ni els líders actuals de CiU tenen l’autoritat social de Pujol. És evident que el que més li convé és demanar eleccions: té un interès relatiu en grans demostracions unitàries; no farà res perquè sembli que les trenca, pero no li aporten res. La seva estratègia és dir «aquí hi ha un problema gros; es necessita un Govern fort i fem eleccions ja, i que en surti un govern fort». Que, a més, això els pot afavorir perquè li permet passar de llarg sobre temes que ara són sobre la taula? Sí. I per cert, de moment està ocupant llocs secundaris en els diaris i al cas José Mestre se li està donant una importància relativa. Si algú estirés aquest fil, pel que tinc entès, podrien sortir coses molt grosses...

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.