Àlex Romaguera
Set anys després del tancament d’Egunkaria, el judici està en espera de sentència una vegada la Fiscalia ha retirat els càrrecs de presumpte delicte d’integració a ETA a vostè i als altres responsables del diari. Creu que prosperarà l’acusació popular impulsada per les entitats ultres?
L’únic que pretenen és que el tribunal s’empassi la idea segons la qual Egunkaria estava a les ordres d’ETA. I això, sabent que cap de les 600 pàgines del sumari no hi fa referència i que la nostra innocència ha quedat demostrada, raó per la qual la Fiscalia va proposar arxivar el cas el 2006, va decidir no interrogar-nos i ha demanat la nostra absolució.

Confia, doncs, que es resolgui sense condemna?
Primer, esperem l’absolució, per la qual cosa continuem explicant l’impuls polític que hi havia darrere del tancament, i després, demanarem que es faci justícia. Això vol dir una reparació a tots els nivells, tant moral i jurídica com econòmica, ja que l’operació policial va comportar danys i inconvenients a moltes persones. .

Què n’ha extret, d’aquell episodi?
Només va servir per complicar-nos la vida. Perquè, si bé la reacció a Euskadi i als Països Catalans va ser massiva, l’experiència ens ha deixat sensacions molt agres. Ens va portar la tortura, desenes de treballadors van quedar a l’atur i moltes famílies van patir-ho de manera innecessària. No consola que avui, amb Berria, venguem més diaris i tinguem més subscriptors que abans.

Més enllà de les conseqüències materials del procés, quina lectura ha fet de l’actuació judicial?
Ha demostrat que les forces de seguretat actuen sense control de l’Estat. Només així s’explica el tancament. La Guàrdia Civil va traslladar una història que el magistrat de l’Audiència Nacional, Juan del Olmo, va limitar-se a signar. Per part d’ell, no hi havia cap raó processal; tan sols la subordinació a les directrius de la policia i, molt en particular, de la Guàrdia Civil, que amb l’operació volia escarmentar els bascos i la llengua basca en un context de gran convulsió política, on fins i tot alguns dirigents, entre els quals l’aleshores ministre d’Interior, Ángel Acebes, parlaven d’anul·lar l’autonomia basca. Això, per a molta gent, ha posat de manifest les falles del sistema democràtic de l’Estat espanyol i la impunitat d’uns cossos que dissenyen les seves polítiques al marge de qui governa a Madrid.

La resposta social us va sorprendre o va ser l’esperada?
Si ens l’haguéssim imaginat abans, no hauríem estat capaços de creure’ns-la. Ens ha sobrepassat per la quantitat de campanyes, d’accions i de marxes convocades que van multiplicar-se espontàniament, entre les quals una aturada als centres de treball bascos de 15 minuts. Es va paralitzar Sant Sebastià i el suport als Països Catalans va ser –i continua sent– extraordinari.

Processos com el d’Egunkaria contribueixen a canviar les dinàmiques frontistes dins de la societat basca?
És difícil. En l’àmbit polític, els rols estan molt marcats. El Partit Popular va aplaudir l’actuació; al PSOE va incomodar-lo, però va decidir no sumar-se a les protestes, mentre que el món abertzale va fer pinya en defensa dels afectats. Ara bé, molta gent que fins aleshores no havia participat en cap marxa va sortir al carrer per primera vegada en la seva vida. Amb tot, vull recordar que Egunkaria, al contrari del que s’ha dit, mai no va ser un diari de l’esquerra abertzale, sinó per als bascos i compromès amb la llengua basca.

La instrucció de la causa ha generat un corrent d’opinió per repensar l’actual Estat de dret?
Caldrà veure-ho. L’important és que els factors emocionals que van envoltar el tancament han activat persones d’adscripcions diverses que, en aquella qüestió, van respondre per raons essencialment democràtiques. La marxa de Sant Sebastià, una de les més concorregudes que mai han tingut lloc a Euskadi, va reunir representants polítics amb escorta i gent que havia passat 20 anys empresonada. Això, per si mateix, ja té un valor fonamental.

Sembla que, la impunitat, l’hàgim assumit sobre la base del principi que les llibertats poden ser retallades si convé per raons de força major. És una reculada per a la salut de la nostra democràcia?
Hi ha qui està vacunat davant determinats assumptes. I més a Euskadi, on molta gent atribueix a aquests episodis una mena de «càstig bíblic» després de veure com els processos de pau, en els quals tanta esperança havia dipositat, fracassen l’un darrere de l’altre. Però no és una fatiga física, sinó una resignació sociològica que afecta un segment important de la població.

*L'entrevista la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.