Gairebé set anys després del seu tancament, els responsables del diari Egunkaria, l'únic exclusivament en basc l'any 2003, començaran a ser jutjats a l'Audiència espanyola aquest dimarts. Tot i que la fiscalia va demanar l'arxivament de la causa, el cas ha tirat endavant gràcies a les acusacions "populars" de dues entitats marcadament espanyolistes: l'Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT) i Dignidad y Justícia.

El 20 de febrer de 2003 els agents de la Guàrdia Civil van entrar per ordre del jutge de l’Audiència espanyola Juan del Olmo a les instal·lacions d’Euskaldunon Egunkaria a Andoain. Amb les acusacions populars n'hi haurà prou per fer seure al banc dels acusats Martxelo Otamendi, Iñaki Uria, Joan Mari Torrealdai, Txema Auzmendi i Xabier Oleaga. Tots els acusats s’afronten a una petició de 14 anys de presó per “pertinença a organització terrorista” excepte Oleaga a qui li demanen 12 anys. En aquesta ocasió no s’ha aplicat la denominada “doctrina Botín” que va suposar suspendre al judici al banquer ja que només hi havia l’acusació popular.

Ni l’AVT ni Dignidad y Justicia aporten cap prova que faci esperar una sentència del jutge Javier Gómez Bermúdez que no sigui l’absolució de tots els acusats. Paral·lelament hi ha un segon sumari de caràcter “econòmic” amb vuit acusats i peticions de la fiscalia i les acusacions populars encara superiors. La defensa intenta que el “sumari econòmic” es traslladi als jutjats de Tolosa ja que el presumpte delicte és de frau fiscal. A més la suposada “víctima”, la hisenda foral de Guipúscoa, sempre ha mantingut que no veu indicis de delicte.

El tancament d’Egunkaria va despertar una autèntica onada de solidaritat no només a Euskal Herria sinó també en altres nacions com els Països Catalans -per exemple es va editar una edició especial d’Egunkaria en català-. Quasi set anys després arriba el primer dels dos judicis que en deriven tot i que el període màxim per tenir clausurada una empresa són cinc anys.