A què respon la febre recaptatòria de l’SGAE?
Als interessos dels qui manen amb el sector del totxo. Hi ha una visió patrimonialista de la creació i un propòsit crematístic evident. Si no, com s’explica la compra de teatres, de cinemes i d’altres instal·lacions culturals per part d’una direcció que s’ajuda dels 40 artistes instal·lats en la junta? Als qui hi som com a socis i no tenim accés a la presa de decisions, quan preguntem d’on provenen els 170 milions d’euros que avui apareixen en el capítol d’«ingressos per determinar», se’ns nega la informació.

Qui en surt més perjudicat?
Principalment, els promotors, a qui se’ls cobra el 10% del brut recaptat en concerts, i els mateixos artistes, que, respecte al muntant d’ingressos, percebem una quantitat irrisòria amb relació al que produïm. A més a més, tot i que donem la llicència per unes composicions determinades, la Societat gestiona tota l’obra. Fins i tot a les peces populars, per les quals no es fixen cànons, els assignen un artista de confiança amb la finalitat d’obtenir beneficis. Per no parlar de la taxa que estableix als locals per una música que no pot demostrar que pertanyi als artistes associats.

No es pressiona prou?
L’estructura tan vertical i opaca ho impedeix. A part que l’SGAE funciona a l’estil d’una banca: dóna crèdits per tornar a un any als associats que poden necessitar-los. Això, malauradament, fa que la gent tanqui la boca.

Com es pot capgirar la situació?
Primer, reformant la llei per restar-li poder econòmic, atès que els seus negocis l’han convertit en la desena empresa més potent de l’Estat, i que més societats defensin els drets d’autor. I, en segon lloc, transformar l’SGAE en un ens públic al qual la Comissió de la Competència faci auditories per evitar que continuï amb les pràctiques abusives. Una normativa per a cada comunitat també ajudaria a millorar els drets dels creadors.

La iniciativa EXGAE ha permès desmuntar la imatge immaculada de la Societat?
Va néixer per assessorar els autors que poden veure trepitjats els seus drets, la qual cosa ha permès contrarestar el caràcter mafiós amb què actua l’SGAE, respecte al qual la Comissió de la Competència ja va advertir el Ministeri del seu afany monopolista. Cal destacar també la pressió del milió i mig d’internautes que van adherir-se a la campanya «Tothom contra el cànon». Després d’això, ningú no signa un paper amb l’SGAE sense haver-se mirat la lletra menuda.