Luc Malepeyre
Quin balanç fa del Govern de la majoria d’esquerres a la Regió del Llenguadoc-Rosselló de 2004-2010?
El balanç del president Georges Frêche i del Govern regional és inatacable. La prova és que avui ningú no el qüestiona, incloent-hi els nostres opositors, o més aviat els nostres detractors. Ens acusen d’haver augmentat els impostos un 80%. És la seva fórmula preferida per atacar-nos. L’impost regional és menys elevat que el cost de la deducció de la taxa que ens ha imposat l’Estat. Aquestes no són unes crítiques serioses. Ens hem dotat dels mitjans per actuar i els resultats d’això són aquí. Hem duplicat el pressupost de la Regió, la qual cosa ens ha permès impulsar polítiques molt fortes, sigui en matèria d’educació, de formació, d’escoles de reciclatge, de transport amb el TER (Tren Exprés Regional), de medi ambient... I als liceus! L’acció ve de molt lluny i és la més apreciada pel conjunt de la ciutadania. Hem renovat gairebé les tres quartes parts dels liceus de la regió, sabent que el nostre programa s’estendrà al 100% d’aquests centres. De totes maneres, no es guanyen unes eleccions només amb un balanç, ja que som en període electoral, però sí que proporciona el carnet d’identitat, el caràcter, l’estat d’esperit, el que som.

Té algun retret a fer-se en aquest mandat?
La recança és que el temps passi massa de pressa. Un es posa a la feina des del dia que surt elegit, però un mandat passa ràpidament. En tot cas, la meva satisfacció és, malgrat això, haver pogut sanejar les finances de la Regió, desendeutar-la i, tot i així –ara som entre les regons menys endeutades de França–, aconseguir invertir enormement. Amb totes aquestes inversions, els liceus són el símbol dels nostres compromisos. Hem posat la Regió en situació de poder realitzar en el futur el projecte dinàmic que impulsa avui Georges Frêche i el seu equip. Estem recuperant el temps perdut, però amb un mandat no n’hi ha prou. Ho veig, en l’escala del Departament dels Pirineus Orientals que presideixo, en els canvis que he dut a terme, i que es veuen avui. Són 12 anys de feina. Georges Frêche, a Montpeller, en porta 30. Des del primer mandat hem canviat les orientacions fonamentals, però hi ha molta feina per als deu anys que vénen.

Els seus detractors afirmen que el departament dels Pirineus Orientals (la Catalunya Nord) , que vostè presideix, ha estat el parent pobre del mandat. Diuen que són els que han rebut menys subvencions dels cinc departaments que hi ha a la regió.
És absolutament fals! Els meus detractors no poden ser més a prop d’una mentida! Farien millor d’escombrar davant la seva memòria... Cal recordar, en la seva època, la utilització que van fer dels fons públics. Recordo un article, publicat abans del 2004 en un diari local, on es veia Jacques Blanc, que presidia llavors la Regió, de visita sobre el terreny, davant els lavabos del liceu Arago, a Perpinyà. Estaven en un estat deplorable i Jacques Blanc es comprometia, davant els periodistes, a renovar-los... Després, nosaltres, amb Georges Frêche, hem renovat no solament els lavabos, sinó tot el liceu! Heus aquí per què el nostre compromís és totalment diferent del seu.
Pel que fa a les xifres que els nostres detractors denuncien, podem demostrar fàcilment el contrari. Les nostres xifres són incontestables. Hem augmentat les inversions procedents dels pressupostos regionals respecte a les del mandat precedent, el de la dreta, en més d’un terç. No saben què més inventar per atacar-nos. La gent veu al carrer el nostre balanç, al seu voltant, tots els dies...

Quí és realment Georges Frêche segons vostè, que, políticament, és un dels qui millor el coneixen?
Georges Frêche és un personatge atípic: això tothom ho ha remarcat. Tan atípic que és algú que vol l’excel·lència en tot el que emprèn; vol l’èxit en l’extrem. És molt exigent. Per als altres i per a ell també. M’agrada molt aquesta manera de ser, ja que en certs aspectes –però no de la mateixa manera, en la mesura que cadascú és diferent– és, en part, també la meva manera d’avançar. És veritat que, per ser al seu costat, cal tenir una força d’existència igual, però això ja és la regla del joc...

Considera que vostè és al seu costat, que és a la seva ombra, o fins i tot que és el seu clon?
A la Regió, sóc al seu costat. Ell és el president. Jo, aquí, al departament dels Pirineus Orientals, sóc el president de la diputació, assumeixo totalment aquesta responsabilitat d’executiu, de primer executiu del departament per ser més precís; però, a la Regió, és ell! Al seu costat, la meva missió és ser el seu primer vicepresident, amb una feina essencial que era, entre altres coses, sanejar les finances de la Regió.

*L'entrevista la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.