1.067
El Personatge
El president de l'Institut Universitari Europeu de Florència, Josep Borrell, parla del canvi climàtic a 'El Periódico'
SUBSCRIU-TE A ELTRIANGLE
23/01/2010
«Amb deu canons per banda...»
La recent trobada a Barcelona dels associats a la Plataforma d’Afectats dels Santander Immobiliari ha destapat un seguit d’anomalies del fons d’inversió immobilari de Banif, la banca privada del Banc de Santander, que pot menjar-se els estalvis de tota una vida dels partíceps
J. Palomés
Impotència, frustració, desconcert i indignació. Aquests eren els sentiments compartits de les gairebé 150 persones que el passat dijous, 21 omplien el Centre Cívic Can Felipa, al Poblenou, convocats per la Plataforma d’Afectats Santander Immobiliari (PASI). Marcel P. i Núria seuen al meu costat. Són una parella de jubilats de Barcelona que van seguir els savis consells del director de la seva agència. «Ens han fotut 60.000 euros. Els estalvis de tota una vida», ens comenta Marcel. «Nosaltres rai, que cobrem la pensió. Un fill nostre s’ha quedat sense feina. Amb tres criatures. I no el podem ajudar. Això és el que em fa bullir la sang d’això que ens han fet aquests...».
Com ells, la ràbia continguda sorgeix entre els assistents quan demanen la paraula. A l’auditori hi ha afectats procedents de Madrid i Saragossa que busquen respostes. Marcel i Núria personifiquen la tipologia majoritària que omple la sala. Una enquesta interna que ha efectuat el PASI revela que el 85% dels seus associats tenen més de 50 anys, un perfil gens propici per aventures borsàries arriscades; que el 45% està jubilat, el 10% cobra la pensió d’invalidesa, el 6% està en situació d’atur i el 7% està prejubilat. I el més sagnant de les conclusions de l’estudi del PASI: gairebé la meitat (46%) dels inversors tenien dipositats entre el 75% i el 100% de la totalitat dels seus estalvis en el Banif, els serveis de banca privada del Banc Santander que administrava el fons immobiliari, mitjançant la gestora Santander Real Estate.
Els antecedents
Santander Banif era el fons immobiliari més gran de l’Estat espanyol d’aquestes característiques i està participat per 43.000 persones. El passat febrer, fa tot just un any, la gestora emetia un comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en què sol·licitava la suspensió de remborsaments de participacions de Santander Banif Immobiliari durant dos anys a partir d’aquell mateix febrer. El motiu: la massiva petició de sortides dels partíceps va arribar a superar les tres quartes parts de les accions del Fons. Pocs mesos enrere, el Santander Banif havia declarat la seva intenció de procedir a una taxació extraordinària dels seus immobles per ajustar el seu valor al preu del mercat –una taxació sobrevalorada pel propi banc fins aquell moment. Davant de la impossibilitat d’afrontar aquests pagaments –uns 2.500 milions d’euros–, el Banc, doncs, decidia immobilitzar el Fons. Cal recordar que el Banc de Santander havia declarat aquell mateix any uns beneficis que superaven els 8.000 milions d’euros. En aquests dos anys de suspensió de remborsaments, Banif ha de vendre els seus actius: més de 300 immobles entre centres comercials, oficines, edificis emblemàtics i complexos residencials.
A l’octubre de 2008, mesos abans de l’anunci de la taxació extraordinària, ja s’havia produit el primer brot de sospita quan es va produir una sortida selectiva de partíceps, al preu històric més elevat, equivalent al 16% del patrimoni del fons. Tot plegat amb un prèstec del Banc de Santander, carregant-ho al Fons amb els seus preceptius interessos. «Molts dels nostres associats ens han expressat que quan havien intentat retirar els seus diners, havien rebut les pertinents explicacions del director aconsellant que no ho fessin, que el mercat dels lloguers era estable, etc, etc...», ens explica Josep Maria Monedero, membre de la Junta de la PASI. «La situació del Banif ha estat provocada i la informació privilegiada que tenien aquells que van deixar el Fons a temps és un insult als petits dipositants que avui estem entrampats». Monedero afegeix que, casualment, «aquells que van abandonar el Fons a temps eren, de mitjana, els que superaven els 100.000 euros en dipòsits». Entre els assistents a la reunió sorgeixen els comentaris. Una afectada menciona el director de la sucursal del Passeig de Gràcia. Altres, els directius de les seves agències. I els madrilenys parlen d’una curiosa coincidència que ha rescatat del Fons a nombrosos clients del Passeig de la Castellana.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
Impotència, frustració, desconcert i indignació. Aquests eren els sentiments compartits de les gairebé 150 persones que el passat dijous, 21 omplien el Centre Cívic Can Felipa, al Poblenou, convocats per la Plataforma d’Afectats Santander Immobiliari (PASI). Marcel P. i Núria seuen al meu costat. Són una parella de jubilats de Barcelona que van seguir els savis consells del director de la seva agència. «Ens han fotut 60.000 euros. Els estalvis de tota una vida», ens comenta Marcel. «Nosaltres rai, que cobrem la pensió. Un fill nostre s’ha quedat sense feina. Amb tres criatures. I no el podem ajudar. Això és el que em fa bullir la sang d’això que ens han fet aquests...».
Com ells, la ràbia continguda sorgeix entre els assistents quan demanen la paraula. A l’auditori hi ha afectats procedents de Madrid i Saragossa que busquen respostes. Marcel i Núria personifiquen la tipologia majoritària que omple la sala. Una enquesta interna que ha efectuat el PASI revela que el 85% dels seus associats tenen més de 50 anys, un perfil gens propici per aventures borsàries arriscades; que el 45% està jubilat, el 10% cobra la pensió d’invalidesa, el 6% està en situació d’atur i el 7% està prejubilat. I el més sagnant de les conclusions de l’estudi del PASI: gairebé la meitat (46%) dels inversors tenien dipositats entre el 75% i el 100% de la totalitat dels seus estalvis en el Banif, els serveis de banca privada del Banc Santander que administrava el fons immobiliari, mitjançant la gestora Santander Real Estate.
Els antecedents
Santander Banif era el fons immobiliari més gran de l’Estat espanyol d’aquestes característiques i està participat per 43.000 persones. El passat febrer, fa tot just un any, la gestora emetia un comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en què sol·licitava la suspensió de remborsaments de participacions de Santander Banif Immobiliari durant dos anys a partir d’aquell mateix febrer. El motiu: la massiva petició de sortides dels partíceps va arribar a superar les tres quartes parts de les accions del Fons. Pocs mesos enrere, el Santander Banif havia declarat la seva intenció de procedir a una taxació extraordinària dels seus immobles per ajustar el seu valor al preu del mercat –una taxació sobrevalorada pel propi banc fins aquell moment. Davant de la impossibilitat d’afrontar aquests pagaments –uns 2.500 milions d’euros–, el Banc, doncs, decidia immobilitzar el Fons. Cal recordar que el Banc de Santander havia declarat aquell mateix any uns beneficis que superaven els 8.000 milions d’euros. En aquests dos anys de suspensió de remborsaments, Banif ha de vendre els seus actius: més de 300 immobles entre centres comercials, oficines, edificis emblemàtics i complexos residencials.
A l’octubre de 2008, mesos abans de l’anunci de la taxació extraordinària, ja s’havia produit el primer brot de sospita quan es va produir una sortida selectiva de partíceps, al preu històric més elevat, equivalent al 16% del patrimoni del fons. Tot plegat amb un prèstec del Banc de Santander, carregant-ho al Fons amb els seus preceptius interessos. «Molts dels nostres associats ens han expressat que quan havien intentat retirar els seus diners, havien rebut les pertinents explicacions del director aconsellant que no ho fessin, que el mercat dels lloguers era estable, etc, etc...», ens explica Josep Maria Monedero, membre de la Junta de la PASI. «La situació del Banif ha estat provocada i la informació privilegiada que tenien aquells que van deixar el Fons a temps és un insult als petits dipositants que avui estem entrampats». Monedero afegeix que, casualment, «aquells que van abandonar el Fons a temps eren, de mitjana, els que superaven els 100.000 euros en dipòsits». Entre els assistents a la reunió sorgeixen els comentaris. Una afectada menciona el director de la sucursal del Passeig de Gràcia. Altres, els directius de les seves agències. I els madrilenys parlen d’una curiosa coincidència que ha rescatat del Fons a nombrosos clients del Passeig de la Castellana.
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
Tornar a la portada
