ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

CATALÀ CASTELLÀ
AUTOR
Cristina Palomar
Periodista al servei de les causes perdudes. La meva pàtria és la gent que estimo
XARXES SOCIALS
26-06-2018
Foc nou
La família Monster ha estat la protagonista indiscutible d’aquesta revetlla. Més enllà del reclam turístic de borratxera que embruta les platges del front marítim, les fogueres de Sant Joan tenen un efecte terapèutic sobre les poblacions oprimides perquè serveixen per cremar tots els dimonis acumulats. Fer foc nou, que diuen. I com que sé que ningú encarregarà mai una enquesta per saber què o a qui hem enviat a la foguera aquest 2018 de pensament, paraula o obra (espero que no sigui aquest el cas), ja m’he encarregat jo de fer-la. Per una banda, he preguntat a amics i coneguts. Per l’altra, he fet el meu propi treball de camp visitant fogueres i, com deia al principi, els Monster han guanyat per golejada.

La família irreal també ha estat en els meus pensaments mentre contemplava el foc de l’Arc del Triomf després de cruspir-me un tros de coca farcida de nata que ha enviat a la merda els vuit mesos d’operació biquini. La veritat és que ha estat fixar la mirada a la foguera i començar a enviar a les flames a tot Déu sense contemplacions. M’he sentit tan feliç com la Cersei Lannister jugant amb el foc valyri. I si algú s’ha salvat de la crema ha estat perquè m’han distret sovint per servir-me cava i controlar el desbocat foc. Perquè amb tanta llenya (real i metafòrica), semblava que hagués d’engolir el món començant pel grup de turistes tronats que giraven al seu voltant com dervitxos a punt de levitar.

Aquest Sant Joan la meva llista de candidats a acabar ben socarrats era llarga. He enviat a la foguera els violadors de La Manada i els jutges que els han deixat lliures amb uns raonaments que demostren que en aquest país les togues es regalen a la rifa com els màsters. Per un moment he pensat que la decisió del tribunal amagava un missatge subliminal de linxament públic. Totes les dones d’aquest país coneixem la cara que fan i tenim el deure de convertir les seves cinc miserables vides en un infern. Després he pensat que estava valorant excessivament la intel·ligència dels lletrats i he optat per cremar-los preventivament per evitar que segueixin empresonant innocents.

A la meva foguera simbòlica he cremat també l’ínclit Trump que separa criatures dels seus pares i les desterra a centres d’internament per desinfectar-los com feien els nazis. I com he dit abans, en el paquet anava també el tàndem borbònic perquè ha continuat amb la seva visita oficial com si aquesta salvatjada no anés amb ells, cosa que demostra de nou que les monarquies no serveixen de res. Aquest pensament ha cremat molt bé i la imatge del cunyat delinqüent empresonat en un harem mentre espera l’indult ha dibuixat una bella flama.

Els polítics també han rebut de valent aquest Sant Joan. A la foguera ha acabat la plana major dels populars. Començant per l’expresident que, des que ha tornat a Santa Pola a fer veure que treballa, se li ha quedat una cara de babau que espanta. I acabant per tots els voltors que es disputen les restes del cadàver putrefacte. També han cremat els socialistes catalans per haver pactat a Badalona amb el feixista Garcia a canvi de governar un miserable any i per haver votat a Barcelona en contra de la prohibició de les manifestacions d’extrema dreta. El foc ha revifat amb Carles Puigdemont, a qui responsabilitzo del dolor crònic al cap que arrossego des de la tardor, i Quim Torra, a qui no li perdono la fatxenderia.

Els últims a cremar han estat els republicans barcelonins amb Alfred Bosch al capdavant. Els he condemnat a la foguera per intentar tractar-me som si fos idiota: muntar a corre cuita una falsa plataforma d’independents progressistes per contrarestar els moviments dels convergents tunejats està ja molt manit. Estan els republicans tan sobrats pensant-se que guanyaran de carrer a la fAda Colau que ni tan sols dissimulen que tots els membres que presentaven el Moviment Barcelona o tenen carnet d’ERC o quasi. M’ha sobtat trobar entre els presents Jordi Giró, el president de la Confavc. No sé si les federacions veïnals catalanes veuen bé que el seu president utilitzi l’entitat de trampolí per fer política. A mi em fa pudor de socarrim.
Escriu un comentari
* Camps obligatoris

Amb el suport de: