ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

CATALÀ CASTELLÀ
14-05-2018
Pujol is back
El 25 de juliol de 2014, l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va reconèixer que durant els seus 23 anys com a primera autoritat catalana (del 1980 al 2003) va tenir una fortuna amagada a paradisos fiscals. Des d’aquell moment, es va convertir en un destorb pel seu partit i el van amagar tant com van poder. De fet, el propi partit es va amagar també tant que va acabar desapareixent.

Gairebé quatre anys després, una Associació d’Amics de Jordi Pujol, de la qual no en tenia constància, li ha organitzat un acte d’homenatge. Perquè ara? El seu aniversari no era. Pujol farà 88 anys el proper 10 de juny. I sant Jordi ha quedat enrere. En política tot s’analitza buscant-hi segones intencions. Té res a veure la restitució pública del president que es va confessar delinqüent amb l’actualitat política catalana? Hi ha qui creu que encara mou els fils d’aquesta política i que Artur Mas, Carles Puigdemont o Quim Torra ballen al so de la música que ell toca. No ho tinc gens clar.

Sí que crec que els 23 anys de pujolisme presidencial van servir per mantenir viva la flama nacionalista que ha acabat encenent la foguera independentista.

Quan un dirigent polític cau en desgràcia tothom en fuig. Xavier Trias, aleshores alcalde de Barcelona, va demanar Pujol que retornés la medalla d’or de la ciutat pocs dies després que reconegués la seva malifeta financera. Trias, però, va ser un dels que va aplaudir amb entusiasme el discurs de l’expresident en la cerimònia de reconeixement de la seva trajectòria.

Amb Trias es van retratar els expresidents del Parlament Joan Rigol i Núria de Gispert, els exmembres del govern de la Generalitat Joana Ortega, Joan Guitart, Pere Macias, Lluís Franco, Joan Vallvé, Irene Rigau i Carme-Laura Gil, l’expresident d’Òmnium Cultural Jordi Porta i l’exdirector de Política Lingüística de la Generalitat Joaquim Arenas. Fins i tot es va animar a anar-hi el portaveu del grup parlamentari del PDECat al Congrés dels Diputats, Carles Campuzano. L’expresident de la Generalitat Artur Mas no es va atrevir a tant i es va limitar a excusar la seva absència amb un missatge en què mostrava a Pujol el seu “suport en aquests moments de dificultat personal”.

Hi haurà més actes d’homenatge a Pujol? O tornaran tots i totes els que l’aplaudien l’altre dia a amagar-se quan ell, la seva dona i fills s’asseguin a la banqueta dels acusats?

Hi ha qui creu, a més que Pujol encara mou els fils de la política catalana, que el tsunami independentista és la conseqüència d’un terratrèmol provocat per ell per tapar les vergonyes que va reconèixer l’estiu de 2014. Tinc els meus dubtes. Però li ha anat d’allò més bé!
Escriu un comentari
* Camps obligatoris

Amb el suport de: