ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

CATALÀ CASTELLÀ
06-11-2017
Els diners que no veiem i dels quals no en parlem
Un de cada quatre euros que inverteixen les empreses espanyoles se’n va cap a paradisos fiscals. Lògicament, aquests diners no van a construir carreteres a Suïssa o trens d’alta velocitat a Panamà. Se’n van per amagar-se de la fiscalitat espanyola i per multiplicar els beneficis de les empreses implicades mitjançant jocs de mans financers.

Aquesta dada procedeix d’un informe recent d’Oxfam Intermón que destaca que la inversió espanyola als paradisos fiscals s’ha disparat els darrers temps. Entre 2015 i 2016 es va multiplicar per quatre. L’informe es titula “Els diners que no veus. Paradisos fiscals i desigualtat” i calcula que els països en desenvolupament han perdut 85.000 milions d’euros, entre el 2008 i el 2016, per culpa de l’evasió fiscal.

Els directius de les grans empreses faran tot allò que estigui en les seves mans per obtenir el màxim rendiment a les seves inversions. Si cal empobrir les arques de països del Tercer Món, es fa i santes pasqües. El primer són els interessos de les empreses i els seus accionistes. Si busqueu sants i gent desinteressada no ho feu als consells d’administració i als càrrecs de direcció de les grans corporacions.

No té res d’estrany que les empreses catalanes presents a l’IBEX hagin optat per treure la seva seu social de Catalunya quan han vist que els perillava el suport del Banc Central Europeu o han temut els efectes d’una nova administració financera a la República Catalana anunciada pel Parlament de Catalunya fa uns dies. El sistema funciona així. I si s’hi vol fer front cal arremangar-se i forçar un canvi de les lleis que ara permeten el joc brut i insolidari del sistema econòmic que impera.

Allò que no es pot fer és donar la batalla per perduda d’entrada. Si ho fem de res no servirà tenir una Catalunya independent o federal. O una Europa més cohesionada i equilibrada econòmicament i socialment.

Seria bo que en aquesta nova campanya electoral en què s’endinsa Catalunya hi hagués espai per debatre aquesta vessant de la sobirania de la ciutadania. El mateix dia que el Senat va aprovar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya també va ratificar el conveni de lliure comerç entre Europa i el Canadà, el CETA, un acord que limita la sobirania europea en determinats àmbits comercials i d’inversions vitals.

Gairebé ningú no s’hi ha fixat, entretinguts com estem comptant manifestants amb banderes estelades o espanyoles o enganxats al televisor veient els programes especials sobre Catalunya de La Sexta o TV3.
Escriu un comentari
* Camps obligatoris

Amb el suport de: