ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

CATALÀ CASTELLÀ
25-10-2017
Autisme
Quan se li interpel·la sobre qüestions vitals, el ”procés” no sap, no contesta. I amb això posa de manifest que no té canals adequats de comunicació, que la seva existència discorre en una bombolla que, senzillament, prefereix callar per interès i càlcul polític, o tot això a la vegada i més.

Tal com les persones afectades d'autisme (trastorn psicològic que es caracteritza per la intensa concentració d'algú en el seu propi món interior i per la progressiva pèrdua de contacte amb la realitat exterior), passa el mateix amb el “procés” quan se li pregunta perquè concep i tracta Catalunya solament a partir d'una part d'ella i sense tenir en compte l'altra. El mateix passa a l'hora de plantejar-li perquè s'ha apoderat del govern de la Generalitat i l’ha posat integralment al seu servei, quan la seva obligació és governar per a tots.


El “procés” fuig d’escola quan se li diu que està organitzant un referèndum des d'un part i per a una part dels catalans, la qual cosa constitueix una il·legitimitat flagrant. Perquè el propi plantejament del referèndum comporta l'acceptació que existeixen diverses postures respecte a la qüestió i resulta absurd, sinó canalla, convocar la gent a votar quan i com vulgui una de les parts. I, clar, en la lògica unilateral que té, el “procés” també es fa el boig quan se li pregunta per l'organització del referèndum, totalment irregular com s’ha vist.


Més greu resulta encara que, com qui sent ploure, proclami uns resultats, que són qualsevol cosa menys fiables i, sobre la seva base, anuncia la intenció de proclamar la independència. No se sent interpel·lat el “procés” quan se li pregunta com ha pogut fer tot això aplicant la llei de l'embut, forçant el Parlament de manera unilateral.


Tampoc respon elprocésa perquè ANC i Òmnium s'han instituït en un poder polític privat, que li parla de tu a tu algovern”. No diu res sobre la instrumentalització de la gent, l'enganyosa propaganda que va canviant d'objectius com qui passa de pàgina: de la independència, a la democràcia, a la llibertat, als drets… i arribant així fins al franquisme. Es fa el boig quan se li pregunta on estan els suports internacionals a la independència que prometia o què se n’ha fet d'aquell eslògan d'una “Catalunya independent a Europa”, de la Dinamarca del sud…


El “procés” es queda mut quan se li demana alguna pista sobre el “Nou país” que promet. ¿Ho deixa als llimbs, perquè així la gent el pugui construir a mesura dels seus somnis i il·lusions? ¿Té por a retratar-se per no caure en el ridícul? O, senzillament, no té res a dir sobre això. No diu tampoc res quan se li demanda per què ha sortit de la legalitat. Tampoc quan se li pregunta per què s'obstina en no dir les coses pel seu nom.


Impassible, el vicepresident Oriol Junqueras no escolta, no sap/no contesta quan se li interpel·la sobre l'estampida d'empreses a Catalunya. Simbolitza, millor que ningú, l'autisme que pateix el procés. I així ens va.

Escriu un comentari
* Camps obligatoris