ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

CATALÀ CASTELLÀ
19-06-2017
La Catalunya que xiula a Puigdemont
La xiulada que es va endur el president de la Generalitat quan va pujar a l’escenari on es feien les actuacions de la festa major del barri de Llefià de Badalona, divendres 16 de juny, va glaçar el somriure de molts revolucionaris per la independència. Penjar el vídeo de l’escridassada al meu Facebook i aparèixer immediatament els partidaris de la separació de Catalunya d’Espanya va ser tot d’una. “Tu també estàs amb els fatxes de l’Albiol?”, em demanaven. De forma semblant es va expressar la directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Mercè Rius, ex regidora de CDC a Badalona, en una piulada que va esborrar aviat, se suposa que per ordres de dalt: “Els feixistes cridaven i els demòcrates aplaudien”.

Als actes públics la gent aplaudeix quan una actuació li agrada. És adequat xiular quan no t’agrada? Als toros o a l’òpera el públic ho fa. És molt freqüent fer-ho durant els pregons de les festes majors. Al barri de Gràcia ja és tot un costum. És democràtic xiular al Rei o l’himne espanyol i és inacceptable escridassar el president de la Generalitat o Els Segadors?

Qui decideix què és pot xiular i què no? Molts partits polítics opten per fer els seus actes en recintes tancats per estalviar-se les bronques. O, simplement, no en fan. Veureu pocs actes de segons quins partits a les places públiques de Berga o Banyoles.

L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, coneix Llefià i sabia que Carles Puigdemont s’exposava a la cridòria si prenia la paraula. Li va parar una trampa? Pretenia posar-li una catifa daurada per rentar la cara al seu projecte independentista en un barri què no ho és gens? Era la torna de la invitació de l’endemà a escalfar cadira a Catalunya Ràdio?

Un consell: si el que es pretén és eixamplar la base de l’independentisme no funcionen ni campanyes patètiques com de la "Lluites Compartides" d’Òmnium Cultural ni intervencions inesperades a les festes majors dels barris populars.

I un segon consell, si tornen a convidar a Puigdemont a la festa major d’un barri de l’àrea metropolitana de Barcelona, el president s’hauria de treure la corbata i preparar-se una mica millor la intervenció.

Això és el que va dir entre xiulets i crits d'"Espanya! Espanya!": “Bona tarda a tothom, bona tarda. Em deixeu parlar? I si no us agrada, xiuleu després. Deixeu-me parlar. Benvolguda alcaldessa, benvolgut president... Vull que sàpigues que per mi és un veritable honor haver pogut acceptar la teva invitació i fer-vos costat en el que és un esdeveniment dels més importants que es poden fer en un poble, perquè veig esperit de poble, que és les festes populars. Què es una festa popular? Una festa popular és quan tots, tots, ens reunim a l’espai públic, fem un esforç per construir una oferta lúdica que posem al servei de tothom i una cosa molt important, que tu has assenyalat en el teu discurs, que és que ens obrim i ens agrada que la gent ens vingui a veure. Espero que disfruteu molt de la festa. Segur que sí. Moltes gràcies. Sapigueu que per mi és un veritable honor ser en un dels barris més importants de la zona metropolitana”.

Si un nen d’ESO fa una redacció així el seu mestre no el xiularà però bona nota segur que no li posa.
Escriu un comentari
* Camps obligatoris