ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

CATALÀ CASTELLÀ
J. Bruc 20-04-2017
El barcelonisme ha estat la gran víctima de la revenda
Els abusos i enganys de l’era Laporta han deixat sense il·lusió ni ganes de viatjar els socis
Costarà recuperar l’ànim de l’afició del Barça per viatjar amb l’equip.
Semblen dues realitats incompatibles. En un sol mes el Barça ha passat de ser el centre del món, i per descomptat del seu univers social després de protagonitzar la remuntada del segle (6-1) contra el PSG, a convertir-se en un club que només és capaç de mobilitzar 1.321 socis en l’últim desplaçament de Champions League a Torí contra la Juventus, un dels millors xocs europeus de futbol que es poden veure.

Aquest fenomen de solitud entorn de l’equip amb més socis i seguidors del planeta s’explica pels reiterats enganys, abusos, mentides i negocis bruts ordits al voltant dels carnets i les entrades entre el 2004 i el 2010, resultat d’una fosca i consentida trama afavorida per la directiva de Joan Laporta. Durant aquests anys i els posteriors, emprats a erradicar les màfies i grans estructures de revenda, s’han mogut milions d’euros, que no només han anat a parar a butxaques dels oportunistes i vividors implicats sinó que, sobretot, han descoratjat els socis del Barça a l’hora d’il·lusionar-se amb viatjar.

Aquests socis han patit experiències més que doloroses i injustes, com quan les entrades per a la final de la Champions de París (2006) van desaparèixer de les agències del RACC a benefici de la junta de Laporta i de les seves martingales. L’episodi més vergonyós i humiliant es va produir en ple procés de sol·licitud d’entrades per a la final de Roma (2009). Quan faltaven 24 hores per al sorteig, la directiva de Laporta va canviar les regles per beneficiar exclusivament un determinat sector de socis, habituats a enriquir-se en cada gran esdeveniment, la majoria amiguets de la junta. Així va ser com, finalment, els socis del Barça de bona fe van deixar de somiar amb entrades per acompanyar i animar l’equip.


UN NEGOCI SENSE FI

El que no va canviar va ser que milers i milers de localitats seguissin invariablement anant a parar a mans de revenedors i, a través seu, d’aficionats no socis però disposats a pagar quantitats exorbitants de diners. Quan el 2010 es va acabar l’era Laporta, es va iniciar un llarg i complex desmuntatge d’una xarxa gairebé invisible però molt capaç de traficar amb entrades a una velocitat i dimensió monstruoses. En una eliminatòria de Champions a San Siro (Milà, 2012) 4.000 entrades adjudicades al FC Barcelona les van adquirir seguidors italians i van ocupar la totalitat del sector de la grada reservada a l’afició blaugrana.

Les mesures que es van adoptar arran d’aquest enorme escàndol van minorar gradualment la gravetat d’aquest monumental muntatge de carnets de socis amb què les màfies operaven per adquirir entrades. En poc més de dos anys el club va perdre gairebé 20.000 socis, en realitat carnets sense un titular real o simplement còmplices del contuberni que van caure a la primera quan es va exigir acreditar la identitat de l’afiliat amb motiu d’una actualització del cens.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA  
Escriu un comentari
* Camps obligatoris