ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

CATALÀ CASTELLÀ
13-03-2017
Europa, una de calenta i mil de fredes
El pròxim dia 25 tindrà lloc a Roma una reunió del Consell Europeu per commemorar el seixantè aniversari de l’aprovació del Tractat de Roma, que està en l’origen de la Unió Europea. Aquell dia està convocada a la capital italiana una manifestació per reclamar la construcció d’una Europa federal, d’un govern europeu amb un pressupost potent, amb polítiques comunes fiscals, socials, d’immigració i asil, que garanteixin una vida digna a tots els ciutadans i ciutadanes.

La Unió Europea camina en la direcció contrària des de fa anys. S’entesta a ser una simple suma d’estats i entén com a normal que els governants es preocupin només d’obtenir privilegis pel seu país de la participació en aquest club en comptes de compartir un projecte que beneficiï a tots els europeus.

D’aquesta acceptació de l’apropament a Europa des de l’òptica dels interessos nacionals n’ha sortit l’engreixament del nacionalisme i polítiques egoistes d’imposició de l’austeritat en determinats països i de rebuig dels centenars de milers de persones que hi arriben en recerca d’acollida i asil.

La proposta de construir una Europa a dues velocitats suposa la mort dels Estats Units d’Europa, que molts han intuït o reclamen des de plantejaments fraternals. O allunyar-los més del que ja els albiràvem ara. Què hem de compartir alemanys, francesos, italians i espanyols que no puguem fer-ho amb grecs o polonesos? Potser a Angela Merkel li va bé posar sobre la taula una Europa a dues velocitats per recuperar l’electorat alemany que ha perdut d’ençà que va animar-se a obrir el país a tots els refugiats que hi arribessin. Però al conjunt d’Europa li cal una proposta de futur amb menys fronteres i divisions.

Parcel·lar Europa satisfarà els interessos dels nacionalistes i els xenòfobs de tot arreu però dilapidarà l’esperança en una Unió Europea federal on el problema de l’atur o la pobresa no sigui d’uns països o d’uns altres sinó de tots plegats.

Només hi ha una bona notícia a Europa els darrers temps. Va lligada a la continuïtat de Donald Tusk com a president del Consell Europeu. I no ho és perquè Tusk sigui un dirigent progressista que s’oposi a la política econòmica i d’asil injustes dels darrers anys. No ho és. Però és polonès i que la Unió Europea l’hagi confirmat com a president del Consell Europeu malgrat que el govern de Polònia hi estava en contra és l’exemple de la Europa federal que cal potenciar.

Tanmateix, tal i com estan les coses, dóna la sensació que és una flor que no farà estiu.

Res de la resta del que està passant permet ser massa optimista amb els resultats de la cimera del proper dia 25 a Roma.
Escriu un comentari
* Camps obligatoris