ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

CATALÀ CASTELLÀ
AUTOR
Siscu Baiges
Periodista de Solidaritat i Comunicació - SICOM, activista, cabrejat amb les injustícies
XARXES SOCIALS
27-02-2017
Polítics mentiders
Al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, li van preguntar a Catalunya Ràdio, el 12 de gener, si es reuniria algun dia amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Va contestar que aquesta reunió era “perfectament possible”, que estaven discutint “quin dia i en quin format” i que preveia que seria en una data “no molt llunyana”. Si hagués mirat enrere, la data era ben propera: el dia abans, 11 de gener, havia dinat amb Rajoy al Palau de la Moncloa.

Després d’un mes d’elucubracions sobre si hi hauria una reunió entre els dos presidents, el diari La Vanguardia va desvetllar, el dia 22 de febrer, en portada, la gran mentida de Puigdemont. La portaveu del govern català, Neus Munté, s’havia afegit a la festa de les falsedats. El dia abans havia dit que mai no hi havia hagut reunions secretes entre ambdós. El titular de la notícia que va publicar El Periódico el 21 de febrer sobre la roda de premsa posterior a la reunió del govern de la Generalitat deia: “Munté: No hi ha hagut reunions secretes”. El de portada de La Vanguardia el 22 de febrer era: “Rajoy i Puigdemont es van veure a La Moncloa l’11 de gener”.

Rajoy, Puigdemont i Munté van mentir. I?

Doncs, res. Que tots tres segueixen fent com si no hagués passat res.

Rajoy també va amagar l’existència de la reunió, tot i que no ha hagut de dissimular tant com els dirigents catalans perquè fora de Catalunya no està tothom pendent del diàleg entre els dos governs.

A més, ja ens té acostumats a parlar per pantalles de plasma o fugir d’estudi quan li demanen per temes que l’amoïnen.

Una de dues: o la mentida es tolera en política o hi ha alguna raó de vida o mort que la justifica. No sembla que negar l’existència d’una reunió d’aquest estil pugui justificar-se en base a algun secret d’Estat que se m’escapa.

Tinc la sensació que m’han pres el pèl.

I vista l’alegria i la impunitat amb què s’ha encaixat aquest episodi, el descrèdit de la política catalana és total.

Té sentit que els periodistes continuïn fent preguntes al president de la Generalitat i a la portaveu del seu govern si saben que són capaços de mentir i quedar-se tan amples?

Donald Trump té bons deixebles a Catalunya. El següent pas és prohibir l’entrada a les rodes de premsa als mitjans de comunicació que no són de la corda presidencial.
Escriu un comentari
* Camps obligatoris