ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

CATALÀ CASTELLÀ
Jaume Reixach 21-06-2013
El 'Watergate' d'Artur Mas
Artur Mas ha decidit autoimmolar-se. La seva vehement defensa de l'honestedat de Convergència Democràtica davant el contundent informe del fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled sobre l'espoli perpetrat al Palau de la Música el deixa als peus dels cavalls. El president de la Generalitat podria haver gestionat i modulat el cas Millet i les seves implicacions polítiques de moltes maneres, però ha escollit la pitjor: tancar els ulls davant les nombrosíssimes proves acumulades per la investigació judicial i negar tossudament allò que tothom dóna per cert, que el Palau de la Música era la tapadora a través de la qual es vehiculava el pagament de comissions de l'empresa Ferrovial (i d'altres) a Convergència.

En democràcia hi ha quelcom molt pitjor que t'enxampin amb els calçotets bruts: la mentida. Un polític elegit a les urnes no té dret a enganyar l'opinió pública i quan és descobert en flagrant mentida el preu a pagar és la dimissió fulminant. En el món occidental tenim centenars de casos de polítics que han hagut de plegar abans d'hora en descobrir-se que havien mentit descaradament. El cas més emblemàtic, i que ha quedat en la memòria de tots, és el del president nord-americà Richard Nixon amb el cas Watergate.

El president Mas s'ha topat al Palau de la Música amb el seu cas Watergate particular. Sap que Fèlix Millet i Jordi Montull van desviar cabassos de diners -el fiscal anticorrupció ho xifra en 6,6 milions d'euros- cap a Convergència Democràtica, ja fos cash, a través de la Fundació Trias Fargas o pagant les despeses de les campanyes electorals. Ho sap perquè ell era el secretari general del partit quan es va perpetrar l'espoli i perquè el seu secretari personal, tresorer i home de màxima confiança, Daniel Osàcar, estava en contacte permanent amb la banda de lladregots del Palau de la Música.

Però el president de la Generalitat ho nega, ho nega i ho nega. Diu que les imputacions del fiscal anticorrupció són només «suposicions». La seva línia de defensa no s'aguanta per enlloc: vol fer creure que el «Daniel» que figura reiteradament en la documentació confiscada als despatxos del Palau de la Música com a perceptor dels diners de Ferrovial no és Daniel Osàcar, malgrat que totes les evidències racionals així ho assenyalen i que el tribunal que haurà de jutjar el cas és ben segur que ho certificarà. A què juga Artur Mas? Certament, no ho entenc, ja que amb aquesta absurda actitud està precipitant el seu suïcidi polític.

En aquesta tessitura, és urgent la compareixença d'Artur Mas davant el Parlament de Catalunya per donar explicacions davant les greus acusacions de l'escrit de la Fiscalia Anticorrupció. En un país normal, això comportaria la presentació d'una moció de censura per part dels partits de l'oposició parlamentària. El dubte és què farà Esquerra Republicana: continuarà donant suport a Artur Mas i es convertirà en còmplice d'aquest fastigós cas de corrupció? Continuarà fent el ridícul paper de "primer partit de l'oposició" sense fer d'oposició?

Amb el suport de: