23
Agost
2014
ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

CATALÀ CASTELLÀ
14-07-2012
Funcionaris subornats
-
Un cap de Treball treïa informació confidencial per vendre-la a una xarxa de traficants de dades confidencials desarticulada en l’operació Pitiüsa. Expliquem com operaven 
El 28 de novembre passat, la policia vigilava la delegació del Ministeri de Treball a la travessera de Gràcia de Barcelona. El dia 30, els agents hi tornaven. I l’1 de desembre, una altra vegada. Aquell dia, un Mercedes recollia Tomàs Ripoll, un dels intermediaris que investigaven per les sospites que comerciava amb informació confidencial. No s’equivocaven. L’interlocutor de Tomàs (conegut en el món de la investigació per TR) era José Alfonso Gómez, un càrrec del Ministeri de Treball, que controlava la tresoreria de la Seguretat Social, una de les bases de dades més sensibles, on consten adreces, telèfons, historials laborals o els salaris dels ciutadans.

Gómez, Pepe per als amics, es jubilava a la primeria de desembre i estava fent un dels seus últims negocis: la venda d’informació confidencial a una trama d’espionatge que després la revenia a detectius privats o a empreses d’informes. Les escoltes telefòniques realitzades sota control judicial apunten que Pepe era el principal informador de Ripoll al Ministeri.

L’intermediari va advertir al novembre passat als seus clients que les consultes d’historials laborals pujaven de preu, fins a 150 euros, i que trigarien com a mínim quatre dies a entregar-se. Fins en aquell moment, sovint podia obtenir les dades immediatament perquè Pepe les hi facilitava per telèfon. «El 2 de desembre s’acaba la història... dos o tres dies trigaré. Però ara, de moment, el tinc al dia, el tinc aquesta tarda», explicava TR a un detectiu el 8 d’octubre passat. Tomàs també controlava dues fonts més al cadastre de Barcelona, Marc Duran i Enric Ferrero.

Els informes policials són contundents: Ripoll és un «intermediari en l’obtenció i subministrament de dades sobre els historials de vida laboral, titularitats de comptes bancaris, propietats, historials mèdics, informes de síntesi, dependència i geriàtrics. Per tant, és evident que compta amb un ventall considerable de fonts i personal de la seva confiança en diversos organismes públics i/o ens privats».

Ripoll és, juntament amb Juan Antonio Rama, Juanito –un intermediari resident a Santander– un dels principals cervells de la trama. Un informe policial explica que tots dos són «veritables catalitzadors de la compra continuada de la voluntat professional de servidors públics i personal d’altres ens privats que, sens dubte, es presten a això a canvi d’una retribució econòmica». L’altre gran venedor d’informació és Francisco García, que tenia subornats quatre empleats de l’oficina de l’Inem de Badalona i que pensava extreure’n uns 3.000 historials cada mes.

Alguns dels intermediaris o detectius canviaven sovint de telèfon mòbil per evitar ser detectats, però la policia els tenia controlats i no se li va escapar cap trucada. Per exemple: Tomàs Ripoll utilitzava dos mòbils, l’un a nom de la seva filla i l’altre a nom d’un ciutadà estranger, Akram Saab. Un altre intermediari, Rafael Palencia, que tenia privilegiats contactes en companyies de telefonia (per aconseguir els llistats de trucades fetes o rebudes), portava un mòbil a nom d’una persona morta l’any 2002, tot i que va contractar-lo el 2009. El també intermediari Ángel Benítez tenia dos aparells, l’un a nom de Psja Tejer i un altre a nom d’Àgueda B. El detectiu Ramón Cot també utilitza un telèfon a nom del pakistanès Hamid Khurshid.

La xarxa consta d’un nucli dur d’intermediaris que són els qui obtenir la informació i la venien. Un segon grup eren els treballadors de registres, d’operadores telefòniques o de l’Administració, que estaven a sou d’aquests intermediaris. Un tercer grup és format per detectius privats que utilitzaven les dades extretes il·legalment per confeccionar els seus informes. I un quart grup eren empreses que es beneficiaven dels robatoris d’informació confidencial.

*Aquesta informació la trobaràs complerta al setmanari EL TRIANGLE que està als quioscos. 
Escriu un comentari
* Camps obligatoris
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES