20
Abril
2014
ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

CATALÀ CASTELLÀ
Per Jaume Reixach  13-07-2012
‘Todo por Rato’
L’anàlisi dels esdeveniments és i ha de ser nítida: la brutal retallada de 65.000 milions d’euros decretada pel Govern de Mariano Rajoy està directament relacionada amb la nefasta gestió de Rodrigo Rato a la presidència de Bankia. El forat deixat per l’exgerent de l’FMI a l’entitat bancària madrilenya és a l’origen del rescat europeu que, com a contrapartida, exigeix un esforç inassumible als treballadors i empresaris de l’Estat espanyol.

Mariano Rajoy tenia una solució alternativa a l’abast: deixar caure Bankia, talment com va fer George Bush amb Lehman Brothers, quan la bombolla de les subprime va esclatar amb tota la seva virulència a Wall Street, al setembre de 2008. Cal que les pomes podrides del sistema financer siguin extirpades, si no volem que infectin la resta.

Què hauria passat si, en comptes de ser nacionalitzada i dopada, Bankia hagués entrat directament en fallida? Doncs que els 400.000 accionistes que van acudir a la seva sortida a la borsa perdrien tot el capital invertit i els 20.000 treballadors del grup es quedarien a l’atur. És un cop molt dur per als afectats, sí, però s’hauria tallat de soca-rel un càncer que ara ha fet metàstasi. A més, la banca espanyola i europea té recursos més que suficients per aïllar i amortir l’impacte que hauria tingut la caiguda de Bankia.

El president Rajoy s’ha equivocat de cap a peus «socialitzant» les pèrdues de l’entitat financera madrilenya. Aquesta estratègia, que tindrà efectes devastadors i de llarga durada sobre el conjunt de l’economia espanyola, només té una explicació i un objectiu: el PP ha decidit salvar, al preu que sigui, Rodrigo Rato i la camarilla de confiança que l’acompanyava en l’aventura de Bankia. Per inacceptables raons de corporativisme partidista, el president del Govern espanyol prefereix incendiar el país abans que engarjolar preventivament l’exvicepresident econòmic de José María Aznar, fet que ja s’hauria d’haver produït.

El dilema és rotund: o Rodrigo Rato o els treballadors, funcionaris, aturats, pensionistes, estudiants i petits empresaris que ara pagaran en carn viva les conseqüències del «préstec» europeu a la banca espanyola. Mariano Rajoy ha triat el camí equivocat i ara haurà d’afrontar una revolta social descontrolada i sense precedents en la història democràtica d’aquest país. Quin error, quin horror! 
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES