20
Desembre
2014
ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

CATALÀ CASTELLÀ
21-07-2012
«El Govern no ha escollit entre el dolent i el pitjor, sinó obeir poders aliens»
Juan Torres - Catedràtic d’economia aplicada de la Universitat de Sevilla
Proposa alternatives a la tisorada de Rajoy, desvetlla els rostres dels mercats i aboga per posar fre al terrorisme financer que estan practicant els capitals especulatius
Joan Palomés
Els defensors de les mesures d’ajustament que s’estan prenent diuen que els qui s’hi oposen no ofereixen alternatives. No és aquest un discurs que ja comença a ser una mica pesat?

Més que pesat, és fals. Una mentida més i una mostra de la seva incultura i entossudiment intel·lectual. Solament coneixen i llegeixen el que els confirma les seves idees.

Vostè, amb altres autors, un dels quals Vicenç Navarro, ha publicat el llibre Hay alternativas. Per a les recents mesures que ha pres el Govern de Mariano Rajoy, quines són les alternatives?
A Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar social en España, Vicenç Navarro, Alberto Garzón i jo desenvolupem amb detall la crítica del que es va fent i plantegem enfocaments i mesures alternatives. Fins i tot proporcionem 115 propostes concretes. És impossible resumir-les en unes quantes línies. En un altre llibre posterior, Lo que España necesita. Una réplica con propuestas alternativas a la política de recortes del PP, ens centrem en la crítica al que ha fet el PP quan ha governat i en el que creiem que hauria de fer-se actualment per sortir de la crisi.

El Govern diu que només es pot elegir entre el dolent i el pitjor. Han triat el dolent o el pitjor?
És una altra falsedat. L’única cosa que de debò ha triat el Govern ha estat obeir poders aliens als interessos del país. I el resultat és dolent de solemnitat: només cal veure el que està passant amb aquestes mesures que, en lloc de millorar, empitjoren la situació.

Rajoy va camí d’haver augmentat en menys d’un any l’atur en un milió de desocupats més. Com es resol aquest drama?
L’economia no crea ocupació perquè, de les empreses que en creen, el 90% (petites i mitjanes) s’han quedat sense finançament i sense demanda. Per donar-los finançament, es necessita banca pública perquè la privada està ensorrada, i perquè hi hagi demanda, es necessiten més ingressos. Qualsevol cosa que no sigui proporcionar ambdues coses no crearà ocupació ni millorarà la situació.

Espanya, pot considerar-se que de facto està intervinguda?
Ho va dir Rajoy: no tenim llibertat per triar. Hi ha una altra manifestació més clara que hem estat intervinguts?

Es parla de les imposicions dels mercats. Tenen rostre, aquests mercats?
Naturalment. Els banquers i els propietaris del capital especulatiu, els grans fons, els responsables de les agències de qualificació. The New York Times va publicar l’11 de desembre de 2010 els noms de les nou persones que controlen el mercat de derivats que mobilitza ni més ni menys que uns 700 bilions de dòlars.

Es comença a parlar sobre una sortida de l’euro, no ja de Grècia –imminent–, sinó de països com Espanya i Itàlia. És factible una sortida de l’euro?
Alemanya farà tot el possible perquè no es produeixi perquè el seu capital financer és el principal beneficiari. Si es deteriora molt la situació, és factible que sigui insuportable mantenir l’actual statu quo. I si s’enforteixen els ciutadans, és possible que prefereixin sortir de l’infern, encara que això impliqui també sofriment.

És ineludible la pujada d’impostos per pal·liar el dèficit? Precisament, la gran reforma alemanya, la de Schröder, es va basar en una baixada d’impostos.
Per pal·liar un dèficit, avui es pot actuar per tres vies: retallant despeses, augmentant impostos o fent que augmenti l’activitat i d’aquesta manera es generen majors ingressos. El que estan fent és retallar despeses –però ni tan sols les que suposen més malbaratament, sinó les que deprimeixen l’activitat– i apujar impostos que igualment la frenen. No és un bon camí ni tan sols per reduir el dèficit, amb independència de la injustícia que això comporta.

Això que es denomina mercats especulatius està fixant el seu interès sobre França. És aquest país el següent a caure en una espècie d’intervenció?
Si no es posa fre al terrorisme financer que estan practicant els capitals especulatius, aniran per tots els països a mesura que vagin caient els altres. Segur que aviat França es veurà igualment amenaçada.

S’ha de reconstruir Europa? S’han de replantejar els principis de Maastricht?
No s’han de replantejar: s’han de substituir per uns altres si de debò volem que Europa sigui un espai de benestar, de progrés i de pau. És força clar que aplicar-los ha conduït a una deterioració social evident, a una pitjor situació econòmica, a un increment de la desigualtat i a la voladura del projecte europeu. 
* Aquesta informació la trobaràs complerta al setmanari EL TRIANGLE que està als quioscos.
Escriu un comentari
* Camps obligatoris
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES