2
Agost
2014
ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

CATALÀ CASTELLÀ
07-07-2012
“Dir que les retallades no han afectat la qualitat assistencial és el ‘mantra’ de la doctrina oficial que cal repetir” 
Francesc Duch  - Secretari general de Metges de Catalunya 
Va accedir al càrrec el proppassat 19 de juny i subratlla que el dimitit president de l’ICS, Josep Prat, només executava les polítiques preses a més alt nivell 
Francesc Ràfols
La seva elecció coincideix amb un dels moments més convulsos en la sanitat catalana, amb la recent dimissió del president de l’ICS, Josep Prat.

Qualsevol canvi implica un cert grau d’esperança i aquesta dimissió ens en dóna, tot i que no gaire fonamentada perquè ens temem que la política que s’està aplicant de minimització de l’Institut Català de la Salut no és un caprici del senyor Prat, sinó que ve d’unes directrius de més alt nivell i ens fa por que el seu successor seguirà aquesta línia.

Així, Prat no era el principal responsable de la situació de la sanitat?
Ell era el braç executor. Prat era qui havia vingut de destroyer –terme que ell mateix utilitzava en negatiu, ja que sempre ens deia «jo no sóc el destroyer»– de l’ICS, però l’Institut està portat per gent que no s’ha format a la casa, que no procedeix de la gestió, i la seva actuació fa pensar que només han vingut a minimitzar-lo, a esmicolar-lo, a fraccionar-lo per fer-ne paquets més vendibles.

El congrés de Metges de Catalunya també coincideix amb l’aplicació de l’euro per recepta i de la retirada de diversos fàrmacs de la cobertura de la Seguretat Social.
Aquest capítol és un desori terrible. Està donant molt mala imatge del país, de poc rigor, que tot es fa de manera improvisada, que aquí caic i aquí m’aixeco, i que no estem sotmesos ni de bon tros a una política racional, conscient i organitzada i planificada; que el que s’imposa és anar retallant i veure com poder seguir retallant. Uns, aquí, i després a Madrid en fan una altra, de retallada, i els d’aquí no modifiquen res del que tenien previst i deixen el que ja havien fet. Després entra en vigor el copagament impulsat per Rajoy, i tot seguit ja s’anuncien altres mesures.

Què n’opina, de les mesures concretes que s’estan implementant?
Són recaptatòries. De voler fer menys despesa sigui com sigui i per intentar recaptar dels malalts. El copagament que tenim a Catalunya és un peatge injust que s’aplica sobre els malalts: com més n’estàs, més pagues. Tots els peatges són injustos, però aquest ho és més perquè és proporcional al nombre de malalties que tinguis. És un peatge molt planificat; però, com que només van darrere dels quartos, no es basa en cap estudi mèdic ni social; només econòmic, només per retallar.

I què altres països en situacions similars?
Hi ha altres mesures. Nosaltres ja proposem les que es fan servir fora. En l’àmbit de la farmàcia, en plantegem algunes que no repercuteixen sobre l’usuari però que, en canvi, permeten un estalvi superior.

Com quines?
Bàsicament, dues. La primera, el finançament selectiu del producte en funció de l’eficàcia clínica demostrada d’acord amb l’evidència científica disponible. Això vol dir que medicaments que són molt útils o de gran transcendència social han d’estar fortament finançats. Fàrmacs que no ho han demostrat, fins avui encara estan finançats. En la llista del ministeri [sobre medicaments eliminats de la llista de la Seguretat Social] en desapareixen alguns, no tots, tot i que també en salten alguns que són completament útils. L’única cosa positiva de la llista de la Seguretat Social és que en cauen alguns que no servien per a res. La segona seria el que en diem finançament topall. Avui sabem que d’un mateix producte, amb la mateixa dosi i la mateixa presentació, hi ha una diferència de preus extraordinària, en algunes ocasions pot variar el preu entre quatre i deu vegades. El ministeri avui encara finança la part que li correspongui –es tracti d’un jubilat o d’un malalt– tingui el cost que tingui. Nosaltres proposem que financi el més barat i que la resta la pagui el malalt o que estimuli el metge a prescriure el més barat.

En aquest context de crisi, què ofereix Metges de Catalunya en la solució dels problemes a la sanitat pública catalana?
Ho diem des de les primeres retallades. Si el Departament [de Salut] el que vol és retallar de forma pura i dura –tal com està fent–, que amb nosaltres no hi compti; però si el que vol és racionalitzar la despesa, ens oferim perquè la nostra expertesa sobre la qüestió permeti fórmules tan poc traumàtiques com sigui possible per a la població. Només el metge és capaç d’aplicar mesures d’estalvi sense que hi hagi una repercussió clínica de transcendència. Si, en lloc del metge, qui ho fa és un gestor o un polític, les mesures, inevitablement, repercutiran en la població assistida.

Quines relacions tenen amb els altres col·lectius del sector sanitari?
Les relacions són bones, però no amaguem que volem tenir un tracte de tu a tu amb l’Administració. Volem que el futur del metge es decideixi en una negociació bilateral amb l’Administració i amb les empreses. De la mateixa manera que no volem decidir res sobre les condicions salarials i laborals dels altres professionals, tampoc no volem que d’altres decideixin sobre les nostres.

El nivell d’atur dels metges a Catalunya i a Espanya és considerable. Les retallades encara ho empitjoraran més. És l’emigració la solució que s’han de plantejar els metges que no troben feina?
El futur que té el metge quan acaba el MIR és marxar. Això és un drama perquè només fa quatre dies s’anava a buscar metges desesperadament. Aquí hi ha hagut un error de previsió terrible, que pagaran els metges que ara s’estan formant. Ells entenen que el MIR és mà d’obra barata i que no poden retallar el nombre de places de MIR perquè les necessiten per tirar endavant l’assistència dels hospitals públics, i això és dramàtic. Tot i saber que estan formant més MIR dels que calen, ho segueixen fent...

Quina hauria de ser la fórmula?
Estudiar les necessitats que tindràs d’aquest tipus d’especialitats quan aquests MIR acabin. Per a cada alumne que avui comença a la universitat, has de calcular les necessitats que tindràs, amb els que es jubilen, l’evolució de l’especialitat. Aquest càlcul no s’ha fet mai… S’ha anat obrint en funció dels seus interessos, que hi hagués moltes universitats, que totes volien facultat de medicina, que hi havia molta demanda per estudiar medicina…

Hi ha massa facultats de medicina?
Hi ha massa facultats de tot, no sols de medicina. A Catalunya tenim 14 universitats, i això no hi ha qui ho aguanti; entre les arrelades, les internacionals..., això és atur per a tothom. En el cas de medicina, és un escàndol... Però, tornant al cas dels MIR... tenim una paradoxa, que és que nosaltres formem metges amb un cost social elevat, que després se’n van –amb la formació que els hem pagat nosaltres– a països més rics a treballar (Suècia, Noruega, el Regne Unit...). Per contra, tindrem metges que traiem de països en els quals fan molta falta, que fan un gran esforç per formar-los i nosaltres els traiem d’allà i els portem aquí mentre els nostres els enviem a altres països.

En el congrés, vostès han reclamat la participació dels metges en la gestió dels recursos sanitaris.
Vam començar a plantejar-ho a l’Administració en el moment en què es van anunciar les primeres retallades. Vam dir que volíem ser garants que la racionalització repercutís tan poc com fos possible en l’assistència de l’usuari i vam voler traçar una línia vermella que no s’hauria d’haver passat mai, que era la de la qualitat assistencial, la línia del que passa dins del despatx entre el metge i el malalt on no hi hauria d’haver entrat mai la mentalitat de les retallades. Això és totalment utòpic perquè, encara que això funcioni bé, després resultarà que, quan vols utilitzar el servei, no hi haurà recursos...

...Però la línia vermella de la qualitat ja l’hem passat, no?
Totalment. Dir que les retallades no han afectat la qualitat assistencial és un mantra que es repeteix perquè és el que s’ha de dir i és la doctrina oficial.

La sanitat publica està tocada de mort?
Van a por ella, però no està tocada de mort. Encara estem amb ganes i amb oportunitat de sortir a defensar-la. De Madrid ens ve una reforma que ha passat sense el tràmit parlamentari i sense la discussió social que això necessita, i es modifica un model de servei de la salut en el qual el ciutadà té dret a l’assistència pel simple fet de ser ciutadà d’un país que té aquest servei, per un altre model en què qui hi té dret és el beneficiari de la Seguretat Social, i si no n’ets, pots tenir certes restriccions.
 
Escriu un comentari
* Camps obligatoris
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES