20
Desembre
2014
ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

CATALÀ CASTELLÀ
Jaume Reixach 18-06-2012
Sempre ens quedarà París
Tothom -els mitjans de comunicació de l''establishment', vull dir- parla de Grècia. Però la gran notícia d'aquest diumenge 17 de juny ha estat la contundent victòria dels socialistes i dels seus aliats ecologistes i comunistes a la segona volta de les eleccions legislatives franceses. Amb l'Assemblea en mans de l'esquerra, el president François Hollande té ara via lliure per encetar, de debò, el seu mandat i endegar les polítiques reformistes que ha anunciat en campanya. Democràticament, França acaba de culminar una revolució de llarg abast que, tard o d'hora, també arribarà a casa nostra.

Si mirem el mapa electoral de l'Hexàgon, veurem que està tot tenyit de roig. Els principals ajuntaments, la pràctica totalitat dels consells generals i les regions són de l'esquerra i dels seus aliats. Amb un president socialista a l'Elisi i, des d'aquest diumenge, l'Assemblea amb majoria absoluta del PSF, tenim un Estat -com cap altre a Europa- on l'esquerra és totalment hegemònica. Ni en els millors temps de Felipe González, els socialistes havien aconseguit una acumulació de poder tan impressionant.

Molta, molta atenció a François Hollande, una mena de José Montilla a la francesa: discret, tranquil i eficaç. És el contrafort a la sàdica Angela Merkel que, en nom de la disciplina i l'austeritat, està anorreant la població d'Europa. París, com al maig del 1968 o la Comuna de 1871, torna a ser un referent de l'esquerra europea i mundial. Passar de Portbou a Cervera de la Marenda, de La Jonquera a El Pertús, de Camprodon a Prats de Molló, de Puigcerdà a La Guingueta, o de Lés a Sant Beat és creuar un món: el que va de la Catalunya de les retallades de CiU-PP (la dreta neoliberal progermànica) al "paradís" europeu de l'esquerra, el que va de les persones al servei de l'economia al de l'economia al servei de les persones.

Els ciutadans francesos ens han tornat a donar una lliçó històrica. Els nostres germans de la Catalunya Nord no han quedat enrere i han atorgat tres dels quatre diputats del departament al Partit Socialista. Aquesta segona volta de les eleccions legislatives ens deixa també un altre "regal": la derrota aplastant del feixista Front Nacional, que només ha obtingut dos escons. La seva líder, Marine Le Pen ha estat derrotada al nord i el seu nòvio, Louis Aliot, ha perdut a la capital del Rosselló, Perpinyà.

L'Estat francès no és Grècia, ni Portugal, ni Irlanda. Forma, juntament amb Alemanya, el "nucli dur" de la Unió Europea. Del "duo Merkozy" hem passat a un clamorós divorci polític entre París i Berlín. Europa, com sempre, torna a dividir-se entre francòfils i germanòfils. De quin cantó hem d'estar? Jo ho tinc clar, com tinc clar que Artur Mas i Mariano Rajoy ballen al so de Berlín. En els pròxims mesos, diversos països europeus han de celebrar eleccions i, sens dubte, ho faran en clau Hollande/Merkel. Intueixo que París, avui com ahir, serà el referent de la llibertat i que, avui com ahir, els europeus convertirem la Torre Eiffel en el far de l'esperança i la civilització.
Escriu un comentari
* Camps obligatoris
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES