El ministre de Defensa, Pedro Morenés [a la imatge], ha rebut una carta signada per Greenpeace i la Fundació per la Pau en la que ambdues organitzacions li reclamen que no indemnitzi amb 40 milions d’euros a Instalaza, exempresa de Morenés. L’actual ministre va ser membre del consell d’administració d’Instalaza entre 2005 i 2007, empresa que durant aquella època fabricava bombes de dispersió i que el 2011 va denunciar el Govern per haver ratificat el Tractat de Dublín l’any 2008, pel què l’executiu espanyol se sumava a la iniciativa internacional de prohibir la fabricació i l’ús d’aquestes bombes tan devastadores, requerida per l’ONU. Instalaza reclama 40 milions d’euros al Govern en concepte de “dany emergent i lucre cessant”, és a dir, per haver subscrit el tractat i haver impedit que se seguissin fabricant aquestes armes.

En un primer moment el Govern socialista va arxivar la demanda, però amb l’arribada del Partit Popular al poder aquesta es va reprendre. Sense haver-hi encara una resolució formal, sembla que el Govern, que té considerables problemes de liquiditat, hauria rebutjat la petició d’indemnització, al·legant que no hi ha dret de compensació perquè es tracta del compliment d’un tractat internacional que s’incorpora a l’ordenament legal intern de l’Estat, segons informa Cinco Días. Aleshores Instalaza va presentar un recurs a la Sala del Contenciós Administratiu de l’Audiència Nacional.

Altres veus, però, indiquen que el Govern estudia pagar la compensació a través de terceres empreses que comprin i venguin deute d’Instalaza. En qualsevol cas, la Fundació per la Pau i Greenpeace han emplaçat al ministre a que es mantingui ferm en la seva posició de no indemnitzar l’empresa fabricant d’armament i de complir el Tractat de Dublín, pel que l’empresa no té dret a la compensació.

Les bombes de dispersió es llançen des d’avions, s’obren a una altura determinada de terra i escampen centenars de petites bombes que causen molts danys a les persones. A més a més, aquest tipus d’armament té un rang de fallida d’entre un 5 i un 30%, pel que sovint les petites bombes no exploten i queden semienterrades, convertint-se en tan devastadores com les mines anti-persona. Espanya en va vendre a diversos països, entre ells el règim libi de Gaddafi, que les va utilitzar contra la població de Misrata durant la guerra civil que va acabar amb el poder de la oligarquia familiar de Gaddafi