31
Juliol
2014
ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

CATALÀ CASTELLÀ
09-06-2012
«Espanya ha estat un supermercat d’infants per a la resta del món» 
Antonio Barroso  - President de l’Associació Nacional d’Afectats per Adopcions Irregulars (ANADIR) 
Exigeix que les investigacions arribin fins allà on calgui per resoldre les denúncies de nadons robats 
Àlex Romaguera
En quin estat es troben les denúncies de nadons robats que arriben als jutjats?

La majoria topen amb els límits que imposa la Llei de protecció de dades per localitzar els responsables dels delictes; per la manca de voluntat de l’Administració per agilitzar els processos, així com per la disparitat de criteris que les respectives fiscalies apliquen a l’hora d’abordar les denúncies.

Quin paper hi està tenint la Fiscalia General de l’Estat?
De moment, s’ha limitat a tipificar els casos com a delictes d’apropiació il·legal i ha negat que existís una única trama de robatori d’infants, com pretenien les 300 denúncies presentades en bloc aquest passat mes d’abril. Si hagués estat així, el cas s’hauria elevat a l’Audiència Nacional; però, en considerar que es tractava de delictes separats i ocorreguts en diferents clíniques i comunitats autònomes, ha derivat la competència a cada una de les fiscalies, bona part de les quals estan desoint la seva ordre de seguir el mateix protocol d’investigació.

A què ho atribueix?
Actuen segons la seva voluntat. La Fiscalia de Saragossa, per exemple, arxiva tots els casos que li arriben sense investigar, entre els quals, el meu i el del meu germà per conèixer els nostres pares biològics. L’ha considerat prescrit malgrat que vam entregar-li tota la documentació i un vídeo on apareix gravada amb càmera oculta la monja que ens va vendre. Una religiosa que el 1985 ja havia estat arrestada per la detenció il·legal d’un menor. Doncs bé: ni tan sols l’ha citat a declarar. En canvi, la Fiscalia Superior de Catalunya ho està investigant tot. Dels 140 casos que ha rebut, només tres han estat sobreseguts.

Davant de tanta disparitat, que exigiu?
Un criteri únic d’actuació i que les investigacions arribin fins allà on calgui. No pot ser que la policia judicial torni amb les mans buides d’un hospital perquè no ha aconseguit la documentació requerida. Ha de poder registrar les dependències i les cases dels imputats, entre les quals la de sor María, on segur que hi pot trobar proves. Si no es fa, i ens resignem que la persona s’escudi en el dret constitucional de no declarar, difícilment arribarem enlloc.

Pot passar que la justícia no tingui prou instruments per fer-ho?
Perquè això no succeeixi, el 24 de setembre passat vam presentar una proposició no de llei al Congrés dels Diputats a fi que el Govern espanyol constituís una comissió amb persones capacitades per registrar i analitzar els arxius d’hospitals i de particulars. Malauradament, això no ha prosperat i, per ara, cap grup parlamentari no s’ha interessat per vehicular alguna proposta similar, la qual cosa implica deixar-ho tot a mercè de la fiscalia o del funcionari de torn, que en alguns casos s’ha inhibit de les seves funcions i no ha buscat la documentació sol·licitada.

És cert que molta documentació va ser destruïda per ocultar proves?
Ho sabrem quan hi hagi la investigació que reclamen. Ara per ara, només tenim constància d’enterraments simulats, de certificats d’aquestes falses morts i de falsificacions de partides de naixement, com en el meu cas, en el qual consto legalment com a fill biològic quan no ho sóc. Si s’hagués indagat a l’hospital, es podria haver analitzat quines de les dones a les quals se’ls va dir que havien perdut el fill era la nostra mare. Amb una prova d’ADN n’hi hauria hagut prou. Hi insisteixo: només cal bona voluntat, ja que l’Estat té tots els instruments i la informació per fer-ho.

Es diu que l’Església hi està implicada...
En el 85% dels casos denunciats hi ha monges i religiosos que aleshores treballaven en molts hospitals, però no es pot parlar que l’Església catòlica hi estigui involucrada com a institució. La monja que em va vendre a mi té 2 milions d’euros en patrimoni, tal com vaig saber gràcies al fet que el Registre de la Propietat és públic. Això, sumat als diners que pot tenir al banc o guardats a casa, indica que no va cedir res a l’Església, sinó que es va enriquir pel seu compte cometent aquesta crueltat.

Quin abast pot tenir tot plegat?
Des de l’ANADIR ja hem presentat 1.800 demandes, de les quals un 40% han estat arxivades. Però les dades espanten perquè ens arriben casos de persones residents fora de l’Estat, revelant-nos que, fa 30 o 40 anys, ja se sabia de l’existència d’aquestes xarxes de venda de nounats al nostre país. No era necessari que hi hagués Internet perquè una família vingués a comprar un nadó, la qual cosa indica que Espanya ha estat un supermercat d’infants per a la resta del món. I això commou, perquè ens situaríem amb un volum de robatoris que pot arribar als 300.000.
 
Escriu un comentari
* Camps obligatoris
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES