21
Agost
2014
ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

CATALÀ CASTELLÀ
16-06-2012
«Els eurobons no hi són ni se’ls hi espera» 
Alberto Montero  - Economista, professor de la Universitat de Màlaga 
L’economista considera que Alemanya seguirà vetant les emissions conjuntes de deute públic i vaticina que aquestes tampoc solucionarien la crisi de finançament dels estats europeus 
Ignasi Franch 
En aquest context de disseminació de l’angoixa a Europa, on sembla que els discursos centrats en retallades pressupostàries comencen a tenir contrapesos, veu possible l’emissió conjunta de deute europeu?
En primer lloc, diria que no és cert que estigui baixant la pressió sobre les hisendes públiques; crec que seguim en una fase d’extorsió dels estats. En segon lloc, considero que els eurobons no hi són ni se’ls hi espera, perquè van contra els interessos d’Alemanya, que és qui governa les finances europees amb relació als seus interessos. Em sembla una mesura irrealitzable. I tampoc no crec que sigui la solució.

Serien una petita treva per a països com Grècia, però també una manera que continués la roda amb menys risc de quitances de deute sobirà que afectarien la banca, i sense qüestionar l’arquitectura de la UE.
Les solucions són la reestructuració o la desintegració. Tota la resta de les mesures són intents de seguir sense reformar, i alguns són menys costosos que d’altres. Els rescats ho són molt, perquè els membres han d’aportar diners al fons europeu. Els eurobons mutualitzarien el deute. I no crec que aquest model es pugui aplicar sense una hisenda comuna, amb més poder. Només té sentit amb un esquema més semblant al dels estats nació, que emeten bons recolzats per la riquesa nacional. En les circumstàncies actuals, només serien un instrument financer més. I els creditors no volen això.

Com s’explica, doncs, que se’n parli tant? Ho fan els mitjans de comunicació, Hollande, el mateix Rajoy fa alguns dies...
No es vol parlar d’allò principal, que és la unió política i fiscal, la creació d’una hisenda pública que redistribueixi la riquesa entre el centre i la perifèria. Merkel, per exemple, planteja una UE a dues velocitats, amb països que sí estarien integrats i d’altres que ho estarien menys però es beneficiarien d’aportacions econòmiques.

Com valora el paper i la capacitat d’acció del Banc Central Europeu? De vegades retorça els seus límits d’actuació per poder intervenir, però els polítics no es decideixen a canviar-ne el disseny.
L’actuació del BCE és absolutament lamentable, però respon al paper que se li va donar. En moments de tensió com l’actual hauria d’injectar liquiditat als estats de manera massiva, però el seu objectiu és vetllar per l’estabilitat dels preus i només actua en casos de risc extrem. Com ningú no parla de reformar la institució i posar-la al servei d’un projecte europeu, en lloc de mantenir-la sotmesa al capital i a Alemanya, ens trobem en aquesta situació.

S’ha discutit poc la proposta Rocard: finançar els països mitjançant el BCE a molt baix cost, usant el Banc Europeu d’Inversions com a pont. Com veuria aquesta mesura?
És perfectament factible, i més similar al que fa la Reserva Federal estatunidenca. L’Estat emet els bons, el Banc Central els compra, i dóna aquests diners al Govern. Evites dur el deute als mercats, que et diguin que té molt de risc i t’exigeixin més interessos que et deixen sense fons per a l’educació o la sanitat. No es tracta que els estats es financin a voluntat en temps normals, però sí que durant una crisi no pateixin un xantatge.

Sense reforçar l’arquitectura europea, sota el control de les agències de qualificació, per més que es dilueixi el deute arriscat en bons conjunts... seguiria havent-hi punts febles amb què justificar l’especulació?
Mentre no hi hagi una estructura sòlida, amb una hisenda pública al darrere... Si els interessos polítics es mutualitzessin, també es mutualitzaria el deute. I posar en comú la riquesa respondria millor als atacs dels mercats.

Però es tem que repartir la càrrega de la crisi pot dur a un auge del nacionalisme d’extrema dreta a l’Europa rica...
Això ja ho estem vivint. No pels eurobons, sinó per la mateixa crisi. És significatiu que el Govern holandès hagi caigut perquè l’extrema dreta no li dóna suport. També pugen aquests partits a Finlàndia, o a la mateixa Grècia. En les males èpoques la gent cerca solucions fàcils, i les contradiccions es resolen escollint entre populismes de dretes i d’esquerres.

Ha estudiat l’Amèrica Llatina. Som en un escenari de submissió dels estats als creditors com el que es va viure en aquella zona?
Sens dubte. El procés és extremament similar en les formes, en els seus agents i en els seus productes. I, per tant, els resultats seran iguals.

I hi ha sortides possibles que no provoquin gaire patiment ciutadà?
Una sortida és tancar tres dies els mercats financers perquè estiguin més calmats; l’altra és una profunda reforma per replicar a escala europea allò que fa viables els estats nació: una hisenda forta, una redistribució de la riquesa, etcètera. També seria bo un replantejament social, perquè Europa sigui quelcom més que gent a la qual només uneix una moneda.

Escriu un comentari
* Camps obligatoris
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES