20
Agost
2014
ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

CATALÀ CASTELLÀ
Escac al rei o a la monarquia?
No deixa de ser curiós observar com els mitjans de comunicació dediquen hores i hores de tertúlies a abonar-se en les sospites que el cas Urdangarín ha aixecat sobre la implicació del rei Joan Carles; en la seva relliscada cinegètica a Botswana; o, fins i tot, en el record que la poca perícia del seu nét gran amb les armes ha despertat quant a aquell altre desafortunat accident protagonitzat pel mateix monarca. Podria semblar una evidència de salut democràtica comunicativa del país veí, és cert, però quan a la vegada, en els mateixos mitjans i amb la mateixa contundència, veiem com s’anuncia que la reina Sofia “a partir d’ara” visitarà quan vulgui a la seva filla i els seus néts a Washington, com l’àvia amatent que és, o es lloa “l’esplèndid” paper que els prínceps d’Astúries fan arreu, m’agafa per preguntar-me si no serà que els mitjans i professionals més oficials, oficialistes, porucs o cortesans, el que estan tractant és de deixar anar llast per tal de salvar els mobles; de deixar caure el rei, vaja, com un mal menor per tractar de salvar la monarquia.

I no deixo de pensar-hi quan recordo com durant anys s’han tapat aventures similars del rei i família, o com quan a l’inici de la relació dels hereus a la corona es feia bandera de la gran amistat i recolzament mutu que existia entre les parelles ideals formades per la Cristina i l’Iñaki i el Felipe i la Letizia. Doncs, ara una d’elles ja no és tan ideal, però si es vol salvar la institució, caldrà fer creure que l’altra sí; oblidar els temps que eren col·legues, entendre que no sospitessin en cap moment del palauet de Pedralbes, o que no li preguntessin mai a son pare a què i amb qui dedica el seu temps lliure. I així, el bàndol Sofia-Felipista s’imposa al Joancarlista intentant fer oblidar, també, aquella màxima tan nostrada de que a Espanya no hi hauria democràcia si no hagués estat per aquest rei que ara tothom gosa ridiculitzar.

Però el cas és que fan tanta pudor de socarrim els uns com els altres. I que la ciutadania -que no és idiota encara que alguns s’ho pensin- se n’està adonant i atipant cada cop més. Com ja ho va començar a detectar el CIS en la seva enquesta d’octubre de l’any passat on, per primera vegada a la història, la monarquia suspenia en valoració ciutadana (amb una nota de 4’89 sobre 10), o com ho demostren les darreres enquestes, que xifren la davallada del recolzament popular cap a la monarquia d’un 66% l’any 1996 fins al 49% actual. I baixant. Entre els menors de 35 anys, a més, es produeix un empat tècnic entre els monàrquics i els republicans amb un 45% per a cadascú.

La por dels cortesans, doncs, és que ens adonem que no canviarà res amb l’abdicació del rei, que “tanto monta, monta tanto, Juan Carlos como Felipe” i que, per tant, la jugada que toca ara no és l’escac al rei sinó l’escac a la monarquia.
Escriu un comentari
* Camps obligatoris
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES