19
Abril
2014
ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

CATALÀ CASTELLÀ
19-05-2012
El ‘Carajillo Party’ atia la involució
-
Aprofitant l’actual context de crisi, l’ala extrema del Partit Popular intensifica la seva maquinària per imposar en l’agenda política mesures regressives que posen fi a l’Estat del benestar i atempten contra les llibertats individuals i col·lectives
Tenen tertulians, fundacions que teoritzen les seves idees, mitjans que les difonen, entitats que les projecten al carrer i dirigents dins del PP que les apliquen a les respectives institucions. A imatge i semblança d’un moviment social, el fenomen neocon (també conegut per Carajillo Party, en al·lusió al Tea Party, sector retrògrad del Partit Republicà dels Estats Units) s’ha convertit en l’avantguarda més reaccionària de la dreta espanyola.

Malgrat no formar un bloc monolític ni organitzar-se com un govern a l’ombra, els neocon espanyols cooperen estretament perquè el PP graviti sobre propostes tan involutives en termes democràtics com ara la recentralització de l’Estat o les restriccions en matèria de drets i de llibertats fonamentals.

Així s’ha vist amb les últimes invectives d’Esperanza Aguirre, una de les seves líders, que advoca per suprimir competències de les comunitats autònomes, o d’Ana Botella i d’altres dirigents populars a fi que l’Executiu de Mariano Rajoy endureixi les lleis d’estrangeria i de l’avortament, redueixi les ajudes als sindicats o s’enroqui en matèria antiterrorista, on, més enllà de flexibilitzar la política penitenciària, s’ha negat a estendre la mà a la Comissió de Verificació Internacional sorgida de la treva definitiva d’ETA.

Les ‘forces de xoc’
Aquest corrent neocon instal·lat en el Partit Popular i en el seu entorn mediàtic i social té l’origen en la pèrdua de les eleccions generals del 14 de març de 2004, tres dies després dels tràgics atemptats islamistes a Madrid (11-M), les quals van donar la victòria al PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero.

Va ser llavors quan l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, avui ministre de Justícia del Govern de Rajoy, va plantejar la necessitat que la cúpula del partit fes autocrítica per haver donat suport a la guerra a l’Iraq, la qual cosa va despertar les ires del sector més dretà.

D’aleshores ençà, aquest corrent ultracatòlic i neocon ha bastit un discurs que, lluny d’arronsar-se, defensa per terra, mar i aire els valors més retrògrads de la societat espanyola i en presumeix: primer, amb l’ofensiva per desallotjar Rodríguez Zapatero de La Moncloa, i després, animat per l’ascens del Tea Party nord-americà, amb el qual manté una estreta col·laboració i sintonia ideològica, pressionant Mariano Rajoy perquè desfaci algunes polítiques socials del PSOE i emprengui una croada per frenar l’auge de la indignació ciutadana –representada pel 15-M– i dels nacionalismes perifèrics.

* Aquesta informació la trobaràs complerta al setmanari EL TRIANGLE que està als quioscos.
Escriu un comentari
* Camps obligatoris
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES