J. P.
Aquest resultat electoral, a hores d’ara, promet noves eleccions d’aquí a unes setmanes, no?
Encara no se sap que passarà. Probablement, que Samaras, el líder de Nova Democràcia, no pugui formar govern. Ni tampoc Tsipras (Syriza) ni Venizelos (PASOK). Tot i així, crec que Syriza, el segon partit en les eleccions, ha estat el gran triomfador. Ara mateix li convé que es convoquin noves eleccions per augmentar el seu percentatge de vots i aclarir la seva força i les relacions amb els altres partits.

I creu que Syriza podria superar els 52 escons que ha obtingut?
Estic segura que sí. I ara, encara més: l’entrada dels feixistes al Parlament és un missatge clar per als demòcrates, que han d’expressar el seu rebuig als nazis de manera més contundent.

L’aritmètica parlamentària, no permet cap coalició?
L’aritmètica parlamentària és força complicada. Al nostre Parlament hi ha un sistema que permet que amb un 34% dels vots  puguis formar una majoria de Govern, sempre i quan el 12% dels vots no hagin entrat al Parlament, perquè es tractra de petits partits que no han arribat a la quota mínima. I en aquest cas, aquests vots són del 19%. Existeix, doncs, una llunyana possibilitat amb una coalició entre Syriza, Esquerra Democràtica i el Grecs Independents, una escissió de Nova Democràcia. També existeix la possibilitat, i de fet hi ha rumors sobre això, de pactes de diputats del PASOK i Nova Democràcia amb Syriza o Grecs Independents. Però tot està molt obert ara mateix

Quin missatge es desprèn d’aquestes eleccions?
Que la majoria dels grecs no s’han empassat el discurs del “terrorisme” que els principals mitjans de comunicació emetien diariament: que si no guanyava un dels grans partits –PASOK o Nova Democràcia– seria la catàstrofe més absoluta per a Grècia, el caos, la violència desfermada. I que els grecs han dit “prou” a l’austeritat, perquè l’han viscut en els darrers temps. D’altra banda, l’ingrés dels nazis amb força a la política nacional és una tragèdia.

Per què s’ha produit aquesta emergència dels neonazis de Chryssi Avghi (Albada Daurada) al Parlament?
Ràbia i ignorància. A Atenes han obtingut molts vots, perquè han aprofitat unes circumstàncies determinades. Cada nit, i dic cada nit, durant els darrers anys han arribat al centre d’Atenes autobusos carregats d’immigrants, víctimes d’un pervers sistema de tràfic de persones. Però no tots aquests immigrants han vingut a treballar. Parlo de prostitució, de comerç de drogues, de delinqüència… I repeteixo: no són immigrants que busquen feina. Hi ha molts delinqüents. I hi ha molts grecs que s’han aprofitat d’això. És el crecle de la corrupció. La decadència del centre d’Atenes, sense comerços, bruta, insegura, és brutal. A més, estan els interessos immobiliaris… Dit això, cal dir que no hi ha una sintonia ideològica d’Albada Daurada amb la majoria dels seus votants. Per exemple: hi ha gent gran que els telefona, perquè les joventuts del partit els acompanyin al banc a retirar la seva pensió, perquè tenen por. És un “servei de seguretat” que els nazis han posat a disposició de la gent d’aquests barris. Si les eleccions s’haguessin desenvolupat en altres circumstàncies, AD no hauria entrat mai al parlament.

S’ha parlat molt de la sortida de l’euro de Grècia, i que, fins i tot, hi ha diversos partits que defensen això…
Hi ha una percepció força equivocada a Europa sobre això. Els grecs ni ens ho plantegem, això de sortir de l’euro. Fins i tot Syriza, inicialment amb un discurs un tant antieuropeu, en les darreres setmanes ha apaivagat els arguments sobre Europa i l’euro. Ningu no es planteja res fora d’Europa. Qui ens volia fora d’Europa són Merkel i Sarkozy.

L’esquerra grega es mostra força dividida. No és contraproduent això?
Però les seves diferències no són, ni de bon tros, insalvables. El Partit Comunista sí té unes clares posicions de les quals no es mou i és difícil arribar a una entente amb ells. Però Syriza i Esquerra Democràtica si poden arribar molt fàcilment a acords. De fet, Esquerra Democràtica és una escissió de Syriza. I el trencament de la formació rau, precisament, en l’antieuropeisme de Syriza, un antieuropeisme, que, finalment, s’ha anat diluint. I si no es troben ara, es trobaran al juny.

Quina lliçó doncs, de cara a unes probables eleccions al juny?
Molts líders de l’esquerra han de prendre nota. Especialment, la líder del PC, Aleka Papariga. En aquesta conjuntura, un PC amb altra estratègia podria haver superat el 35% de vots. Segur. I només han guanyat un 1% en relació a les darrers eleccions i actualment té un 8%. Això és una gran caiguda del PC que té a veure amb la seva lider i en els propers dies potser veiem canvis substancials en el PC. El PC ha perdut una gran oportunitat de créixer molt més.