26
Octubre
2014
ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

CATALÀ CASTELLÀ
26-05-2012
«Les retallades en justícia són més greus perquè no hi ha alternativa privada» 
Andreu Pérez  - President de l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates 
Molt crític amb la recentment tancada web delatora d’Interior, també ataca amb duresa el president del Consell General del Poder Judicial, protagonista d’un recent escàndol de corrupció 
Francesc Ràfols
Vostè ha arribat a la presidència de l’associació substituint una persona com José María Mena, amb una trajectòria clara i nítida, cosa que no deixa de ser un repte, oi?
D’una banda, és un repte – però també un honor– perquè hem optat per passar d’un personatge conegut, amb projecció pública, a una persona que probablement no la té, però que té una altra edat. Començo amb el problema que té no solament la nostra associació, sinó també altres col·lectius, que és el d’integrar persones més joves per intentar contactar amb la gent més jove de totes, que és la que protesta, la que té més capacitat de queixa però amb la qual a vegades no es pot contactar gaire. No ho fan els partits ni les associacions amb sistemes antics. No sé si en tinc la resposta, però l’aposta era rejovenir, per veure si es pot arribar a gent que és qui més endavant han de prendre el relleu.

Una de les polèmiques que més intensament s’esta vivint en els darrers dies és la de la web d’Interior per denunciar anònimament determinats comportaments. Com ho veu?
És una actuació poc acceptable, i ja s’ha vist quines conseqüències té. És tan indiscriminada... Des de l’actuació juridicopenal, no es pot senyalar gent respecte de la qual no hi ha cap procediment judicial iniciat i que no se sap si van intervenir o no en determinats fets, i sense cap control. A més, es pot estar infringint drets fonamentals d’aquestes persones; poden donar-se situacions com les que s’han produït, que és que hi hagi menors. És una actuació totalment inacceptable des del punt de vista del mínim respecte als drets fonamentals. De totes maneres, ens trobem en un moment en què molts dels drets fonamentals que fins ara es respectaven comencen a no ser-ho amb l’excusa de situacions excepcionals. Apareix un perill de deriva…

...Hi ha una deriva antidemocràtica?
Evidentment. I aquest és un exemple impulsat directament pel poder, el poder de la policia, el de la conselleria d’Interior, que ho fa encara més discutible i més inacceptable. Però hi ha també altres actuacions d’aquest tipus que suposen retallades de drets, la criminalització de la protesta... No sé si s’adonen que en realitat estan limitant drets fonamentals com el d’associació, de reunió, de vaga, la negociació col·lectiva… i s’està fent en nom de drets que no tenen el caràcter de fonamentals, com són determinats conceptes de l’ordre públic o que no sembli que les coses van malament... Tot això, ho estan passant al davant de drets bàsics i la gent s’està acostumant a aquestes limitacions. Aquest enfrontament entre el dret fonamental i el que no ho és, en què l’Estat està posant al davant el que no ho és, s’està posant en evidència constantment, i és preocupant perquè mostra la deriva antidemocràtica i antisocial cap a la qual anem.

El president Artur Mas acaba de presentar una tercera onada de retallades i les que hi ha hagut fins ara ja s’han notat en l’àmbit de la justícia. Quins creu que seran els efectes de la nova tisorada?
Les constants retallades de l’Estat social i de dret, que és una de les nostres bases, no ens permeten sortir d’on som. Una de les nostres finalitats és fomentar i estendre el respecte als drets bàsics tal com s’anuncia en la Constitució. La concepció restrictiva d’aquest marc legislatiu és la que se’ns està imposant, i nosaltres som, justament, en la part contrària. Les retallades no solucionen el problema. Jo no sóc economista, però ja s’està plantejant des de molts àmbits per part gent molt més experta que aquesta no és la solució. Però aquí a Catalunya i en l’àmbit estatal se segueix amb les retallades i cada vegada anem de mal en pitjor. Els que tenim un plantejament progressista entenem que s’està aprofitant la crisi per anar més enllà i per implantar un programa més neoliberal. I, en aquest context, les taxes de la justícia són un problema important. Si anem cap a una situació en què la gent no té capacitat econòmica, si a més posem taxes a la justícia, ens trobem que s’està limitant un dret fonamental, que és l’accés a la justícia. Aquest és un servei públic que, a més, no té una alternativa privada. L’única és la no-justícia, potser la violència… No estic cridant a això: simplement, alerto d’un risc, que és el de retallar un dret tan important com aquest que, d’altra banda, mai no ha rebut massa però, hi insisteixo, no té alternativa.

Si les llistes d’espera en la sanitat ja són greus, les llistes d’espera en la justícia…
Les llistes d’espera en la justícia, sense alternativa de cap tipus, ni tan sols per a la gent amb diners. I hi ha molta gent que ho pateix. Els qui poden dependre del resultat d’un procediment són els qui més necessitat en tenen. Els qui tenen diners, els poderosos, poden preferir que s’allargui tant com sigui possible. Si tu presentes una demanda contra una gran empresa, hi ha la possibilitat que li interessi que, com més s’allargui, millor. El problema és el d’accés a la justícia, que si se li fa pagar al justiciable un servei públic que no té alternativa… Cada un dels àmbits de retallada que està fent l’Estat és molt preocupant, però aquest té aquesta qüestió afegida, que és que el que significa això per als més dèbils.

Cas Millet. Molta gent s’ha escandalitzat perquè no ha anat a la presó. És una qüestió complexa, però sembla que hi ha dos tipus de justícia.
El cas Millet, des del punt de vista de la ciutadania, té una valoració que és inacceptable, com moltes altres coses que passen. La gent no entén que no hi hagi hagut una resposta judicial immediata. Des del punt de vista de les garanties judicials, el jutge que va prendre la decisió deu tenir la seva explicació, però la gent no entén que havent fent el que ha fet i havent-se apropiat el que s’ha apropiat, com ell ha reconegut, no hi hagi una resposta més contundent per part de la justícia. Al marge d’aquest cas, però, la justícia té pendent des de fa anys trobar formes de comunicació comprensibles davant de la societat. El món jurídic mai no ha volgut fer l’esforç –i no és una cosa només dels jutges– d’explicar les seves decisions i no quedar-se en els titulars que surten a la premsa. Es produeixen situacions totalment inquietants. A dia d’avui em preocupa el senyor Carlos Dívar, que, sent el cap visible d’un dels poders de l’Estat, és capaç d’anar-se’n 20 vegades a Marbella a càrrec del Consell General del Poder Judicial a passar-hi els caps de setmana i encara cregui en la impunitat que ningú no se n’adonarà, que encara no hagi dimitit i que la resta del Consell no li hagi dit que això no es pot fer. I, encara que la Fiscalia ens vulgui fer creure que no és delicte, perquè, sigui o no sigui delicte, l’actuació és innacceptable èticament, estètica i política, fins i tot decebedora, per a una societat que al mateix temps està patint tot tipus de retallades. La corrupció moral és comparable amb el cas Millet, però és que ell representa l’Estat de dret. O el que envolta la monarquia... Quan la monarquia o el poder judicial mostren aquest nivell ètic i després se li diu a la gent que s’ha endeutat massa i que no hi ha diners per a la sanitat o l’educació...

...En aquest context que no sé si es pot qualificar d’immoralitat pública, què ha d’aportar una entitat com la vostra?
Una associació de juristes –i no cal que sigui estrictament de jutges o de fiscals o d’advocats– té una perspectiva privilegiada. D’una banda, pot tenir un criteri tècnic i una possibilitat d’explicació a la societat notable, de transmissió a la ciutadania. D’altra banda, el fet que siguem juristes fa que aquestes qüestions –les retallades, la corrupció…– siguin més entenedores si comprens el llenguatge i la normativa i pots fer les explicacions jurídiques pertinents. Això s’ha d’aprofitar. No pretenem tenir un punt de vista superior a ningú; però, sí tenim la capacitat de llegir una llei o una sentència i comprendre-les –que a vegades són difícils pel seu llenguatge llunyà– i des d’aquesta perspectiva i des d’una visió més política de l’Estat per la formació que tenim i juntament amb un plantejament progressista, això pot donar capacitat d’explicació i de donar resposta. Som una aportació progressista més que pot donar resposta a tot el que està passant.

Com veu les modificacions que planteja l’Administració en el torn d’ofici?
El torn d’ofici és un servei públic i tal com s’ha fet fins ara no està malament. L’alternativa que es planteja és la privatització per tal que ho gestionin determinats despatxos. És cert que els advocats que ho fem cobrem, però això el que fa és democratitzar-ho. El que cal és exigir que ho facin professionals preparats. La privatització provocarà la pèrdua de la qualitat, que ara està controlada des dels col·legis, que són els que ho han de fer.
 
Escriu un comentari
* Camps obligatoris
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES