Artur Mas va nomenar dos «pinyolons», dos representants del nucli dur de joves dirigents independentistes del partit, en llocs claus de l’anomenat govern dels millors: Germà Gordó, com a secretari del Govern, i Quico Homs, com a secretari general de la Presidència i portaveu de l’executiu, els quals, sorprenentment, reben crítiques per totes bandes de la resta de membres del pinyol convergent.

Fonts coneixedores de les interioritats del Palau de la Generalitat apunten que Germà Gordó i, especialment, Quico Homs s’estan guanyant molt enemics interns, no només en el govern d’Artur Mas sinó també dins de Convergència per les seves creixents tensions amb dirigents i sectors del partit, entre els quals mencionen l’equip de l’alcalde Xavier Trias, l’exdirector de campanyes electorals David Madí, el nou secretari d’Organització, Josep Rull; i fins i tot amb el nou secretari general, Oriol Pujol Ferrusola.

Aquestes fonts subratllen que Quico Homs «va a la seva», que ha perdut bona part de les complicitats que tenia dins del seu partit, que s’ha rodejat de «persones grises» i que, com a portaveu del govern d’Artur Mas, sovint anul·la els seus consellers, secretaris o directors generals. Però, sobretot, la majoria de membres del pinyol convergent, del qual en formava part el mateix Homs, recriminen al secretari general de la Presidència una política de comunicació que l’ha portat a «vergonyants» acords amb el PP, com el nomenament d’Armand Querol com a vicepresident de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i el de Pablo Planas, exdirector de Libertad Digital –de Federico Jiménez Losantos– com a director de COM-Ràdio. Encara més, aquestes fonts atribueixen a Homs la designació de Josep Martí com a secretari de Comunicació del Govern i la decisió de defenestrar Mònica Terribas com a directora de TV3. Martí havia treballat pel PP, ha escrit el llibre Ets de dretes i no ho saps (L’Arquer, 2008) i està casat amb Susanna Bouis, exdelegada del Govern central en temps de José María Aznar i actual directora general de la Fundació Pública de la Generalitat.

Les tensions dins del pinyol convergent són evidents, però no han aflorat ala superfície ni cap diari se n’ha fet ressò perquè, tal com assenyalen les fonts convergents consultades, «el ciment del poder és tan potent que ho aguanta tot».