ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

ElTriangle.eu - Diari digital d'informació, anàlisi i opinió

CATALÀ CASTELLÀ
24-04-2012
«L’encert de l’independentisme d’esquerres és unir la lluita social amb la nacional» 
Albert Botran  - Membre del secretariat nacional de la CUP 
Presenta 'Unitat Popular. La construcció de la CUP i l'independentisme d'esquerres' (El Jonc). També regidor a Molins de Rei, exposa que la formació necessita ser més àgil a l'hora de prendre decisions per poder concórrer amb garanties a les eleccions al Parlament de Catalunya
Marc Font / Ivan G. Costa (Foto)
Com expliques la consolidació de la CUP com a organització referent de l’esquerra independentista?
El que explica el llibre és que la CUP, malgrat que ha saltat a primera plana arran de les eleccions del 2007 i 2011, és hereva d’un moviment polític, que és l’independentisme d’esquerres. L’eclosió en forma de resultat electoral emergent és fruit d’una feina d’anys i mostra que la línia de l’independentisme d’esquerres, que ja el 1979 va plantejar que el marc econòmic i polític tenia unes limitacions claríssimes que no deixarien avançar les reivindicacions socials i nacionals, ha estat un encert. Cada vegada és més la gent que veu que dins l’Estat espanyol no es poden assolir més quotes de sobirania pel poble català i no es pot respondre a les necessitats socials del poble català.

L’independentisme d’esquerres ha patit una certa ruptura generacional. Què agafa la CUP de les organitzacions precedents?
És cert que la majoria de la militància de la CUP és menor de 40 anys i s’ha incorporat a l’independentisme d’esquerres en els últims anys, però hi ha un fil roig de transmissió amb les generacions prèvies. En el fons, la CUP és hereva d’una reflexió que ja apareixia a la segona assemblea de l’MDT, feta el 1987, i que apostava per la unitat popular, expandint el moviment a nous sectors a través, també, de la participació en eleccions, sobretot en les municipals. L’eina d’intervenir en eleccions serveix per articular més el missatge i arribar a més gent. Lògicament, la CUP també és hereva dels principis polítics de l’independentisme d’esquerres.

Arbúcies i Sant Pere de Ribes són dos municipis on l’independentisme d’esquerres governava fa tres dècades. Bona part dels plantejaments polítics que s’hi feien, els manteniu avui. El país no ha evolucionat?
Evidentment. Allà es fan polítiques molt avançades en diversos temes, com en transparència i urbanisme, però en el conjunt del país no anaven en la mateixa direcció, perquè anava comandat per altres forces polítiques, que en darrera instància són les responsables de la doble crisi en la que ens trobem immersos, la de l’autonomisme i l’econòmica.

A l’Assemblea Nacional celebrada fa poc més d’un mes, vau acordar que d’aquí un any decidireu si concorreu a les eleccions al Parlament de Catalunya. On se situa el debat?
La CUP és una organització política molt dinàmica i trencadora en quan alguns plantejament de participació política i això la fa diferent amb relació als partits convencionals. Hi ha gent que pensa que participar-hi és un risc, perquè la dinàmica parlamentària és molt absorbent, perquè t’insereix en un cercle molt reduït de presa de decisions, per la rapidesa que imposa la pròpia dinàmica parlamentària,...I pot provocar un allunyament de la base. Però, també hi ha tot un sector de la militància que veu necessari fer aquest pas endavant perquè la CUP plantegi una alternativa nacional i concórrer a les eleccions més enllà de les muncipals contribueix al desplegament i visualització del projecte. La disjuntiva se situa entre aquests dos pols.

Què necessita per poder fer el salt?
Hi ha una sèrie de necessitats organitzatives que no és que les hagis de tenir resoltes abans de prendre cap decisió, sinó que, si més no, has de tenir esbossada quina força necessites per fer un bon paper a l’hora de plantar batalla política. Sobretot cal articular-se millor internament, ser més àgil i implicar més militància en els processos interns i en la dinàmica nacional. Fins ara, tothom ha estat concentrat en bastir el projecte a nivell de municipis.

Parles de guanyar en agilitat, això pot implicar posar en qüestió l’assemblearisme, un dels trets definitoris de la formació?
S’ha de trobar el punt d’equilibri amb el model actual, on totes les decisions es prenen en assemblea nacional, amb el fet que els òrgans representatius, com el consell polític, puguin prendre més decisions. Aquesta és la dinàmica que està encetada i s’entén que no és ni molt menys deixar l’assemblearisme enrere, però sí que ha contribuït a agilitzar l’organització. Ara hi ha molts temes on, abans de pronunciar-se, la CUP necessita un debat intern profund, però en la mesura que alguns d’aquests debats se superen satisfactòriament, l’organització no necessita replantejar-se’ls i tornar-los a posar damunt la taula.

Amb la desafecció política i la manca de respostes a la crisi dels partits tradicionals, penseu que teniu el terreny abonat per créixer?
Crec que la conjuntura és molt favorable a la CUP. L’encert de l’independentisme d’esquerres és fer aquest plantejament d’unir la lluita social amb la lluita nacional i fer confluir dos moviments creixents actuals en la societat catalana, que en els últims anys han tingut expressions de masses claríssimes, com les consultes i la manifestació del 10 de juliol, d’una banda, o el moviment 15-M, de l’altra. Una altra cosa és que les polítiques econòmiques que s’estan seguint perjudiquen a la societat i això també perjudica la base independentista, amb més aturats i gent que se’n va fora. També és un context difícil per a la participació política.

Quina alternativa pot plantejar la CUP?

L’alternativa de la CUP planteja crear una sèrie d’avenços socials, que es podrien concretar des d’una banca pública a una fiscalitat progressiva, també tendir a una xarxa única pública a nivell de sanitat o educació...Són reivindicacions socials que podran triomfar en el moment que es produeixi una ruptura amb l’estat espanyol, en el moment en què una situació d’independència obri unes perspectives polítiques noves.

Hi ha diversos partits que parlen constantment de fer un referèndum d’independència, circumscrit al Principat. Us sembla bé o cal apostar pel conjunt del país?
Per nosaltres, els Països Catalans són irrenunciables. Els actors polítics que es plantegen els Països Catalans més com un llast que no com una potencialitat, per nosaltres estan equivocats. Encara que el nivell de consciència pugui ser diferent en unes àrees que en les altres, la feina de l’independentisme és estendre la dinàmica de lluita arreu de la nació. Una altra cosa és que els processos puguin tenir velocitats diferents i que el resultats de la lluita ens porti a escenaris diferents.

Què li falta a la CUP per implantar-se al conjunt del país?
En tots els territoris hi ha militància organitzada independentista i d’esquerres i hi ha un ampli entorn polític que es pot configurar com a unitat popular. El que falta és que aquesta militància decideixi fer de la CUP la seva eina d’intervenció. Fins ara no ha estat així per una sèrie de motius. Però quan decideixen assumir la CUP com una eina d’intervenció prioritària i vàlida és quan la CUP arribarà en aquests territoris.

Quina posició defenseu amb relació al pacte fiscal?
La qüestió del pacte fiscal ja és donar d’entrada una sortida en fals a la situació actual d’espoli. El que és just de plantejar és que el fruit del treball del poble català, el controli el poble català. No un pacte que maquilli l’espoli i perpetuï aquesta dominació política, perquè pot servir per desarticular una part de l’independentisme, el més economicista. Som partidaris d’acabar amb l’espoli fiscal, però també tenim una idea econòmica més integral, tendint cap a la democratització de l’economia.

Quina relació teniu amb l’esquerra abertzale?
Sempre hi ha hagut una relació per afinititat ideològica, perquè parlem de dos moviments polítics molt similars. A l’esquerra abertzale, per tirar endavant el seu procés d’allibermaent i per la conjuntura que s’ha trobat els darrers anys, també li ha interessant relacionar-se amb un espectre polític molt més ampli. Això, a vegades, ha transmès un missatge més confús i contradictori, però que obeeix a la seva dinàmica interna.

L’esquerra abertzale ha apostat per candidatures àmplies, que aplegarien el que podríem anomenar esquerra nacional. Veieu factible articular un moviment semblant aquí?
El nostre deure és que la unitat popular reculli el màxim de suport social i des de diferents sectors. Si acaba recollint algun dia totes les sensibilitats de l’esquerra nacional voldrà dir que som forts i que tenim un projecte molt sòlid. I això seria desitjable a mitjà termini.
 
Escriu un comentari
* Camps obligatoris