22
Novembre
2014
ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

ElTriangle.eu - Diari digital de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i Occitània

CATALÀ CASTELLÀ
28-04-2012
«El conseller Puig o ha perdut el seny o està preparant la repressió del 12 de maig» 
Rachid Alí  - Periodista i activista de Terrassa Respon 
Detingut pels Mossos d'Esquadra el proppassat 8 d'abril, analitza la situació de la comunitat musulmana a casa nostra i la repressió de la dissidència 
Foto: Ivan G. Costa
Fa uns dies et van detenir els Mossos d’Esquadra al·legant irregularitats en la teva documentació...

La meva detenció per part dels Mossos sí que està farcida d’irregularitats. Per començar, la Policia Nacional ha negat que hi hagi cap ordre d’expulsió contra mi; en segon lloc, no em van venir a buscar a casa meva, on estic empadronat, sinó a la seu de Terrassa Respon el diumenge a la tarda, cinc minuts després que jo hi arribés; el nom que van utilitzar és Rachid Alí –el meu pseudònim periodístic i amb el qual tothom em coneix– i no el que consta en la meva documentació. A més, em van arrossegar al cotxe de la policia i en cap moment no m’hi vaig resistir, tot i que m’acusen de resistència a l’autoritat. És clar que em volen extradir per la meva militància. Devien pensar: «Fotem fora aquest moro i s’ha acabat». Però no imaginaven el suport social que he tingut i que agraeixo.

La criminalització de la dissidència, doncs?
Estan detenint molta gent del Moviment del 15-M a Barcelona i s’estan vulnerant els drets més elementals. El conseller Puig o bé està perdent el seny o bé s’està preparant per al 12 de maig per la convocatòria del Moviment del 15-M, on la repressió policial i mediàtica pot ser sonada.

La teva militància comença al Marroc, però...
Al Marroc he estat detingut en tres ocasions per la meva condició d’activista social. He estat portaveu del moviment estudiantil universitari des del 1998 fins al 2006.

S’ha arribat a insinuar una certa proximitat teva amb l’imam de Terrassa...
Se m’ha volgut vincular a l’imam de Terrassa, i això és una bogeria. D’altra banda, jo no defensaré una persona que dóna per bones algunes paraules del llibre sagrat dels musulmans. Però cal dir que això també passa amb la Bíblia, que també conté, com l’Alcorà, paraules contra la dona. Dit això, l’imam de Terrassa no és més que la víctima de les baralles i del fet de passar comptes entre Convergència i el PSC, Josep Rull i Pere Navarro. El discurs de l’imam fa anys que és el mateix. Per què, doncs, es desferma ara la cacera de bruixes?

És possible una explosió social a casa nostra com a les banlieues franceses fa set anys o a la Gran Bretanya recentment?
No podem comparar la situació francesa o britànica amb la catalana o l’espanyola, perquè aquí els immigrants són majoritàriament de primera generació, amb permís de treball de cinc o dos anys, una comunitat molt arrelada amb els seus orígens encara, mentre que a les banlieues estem parlant de joves francesos de quarta generació que no tenen ja res a veure amb els costums i la cultura d’origen dels seus pares o avis. Sí és cert que la Plataforma per Catalunya està treballant de valent per provocar aquesta explosió social a Vic, per exemple, però som lluny del que s’ha viscut a França o a la Gran Bretanya.

És ja un perill la influència del salafisme en la comunitat musulmana del nostre país?

El salafisme, certament, ha arrelat a les comunitats musulmanes franceses o britàniques, però aquí no. Cal analitzar la comunitat més nombrosa a Catalunya, la marroquina: majoritàriament són immigrants de primera generació i en un 80% d’extracció camperola amb una formació elemental, que només coneixen l’islam tradicional après a casa i a qui no interessa la política. I el salafisme és una orientació política. Els salafistes són gent culta; és una opció personal, no heretada.

Com s’explica l’emergència del fonamentalisme en els darrers anys als països àrabs?
En el món àrab, a Egipte, a Tunísia, al Marroc, els moviments de l’esquerra radical i de l’esquerra nacionalista han estat dominants des dels anys quaranta fins als vuitanta. Al Marroc, per exemple, a la fi dels anys vuitanta no existia l’integrisme islàmic. Sorgeix a partir de l’enfonsament del Mur de Berlín com a resposta del fracàs de l’esquerra per transformar la societat. El primer lema dels islamistes magribins era: «Ni Orient ni Occident». En la societat civil àrab hi ha una gran incidència del laïcisme. El 2000, hi va haver dues grans manifestacions al Marroc: l’una a Casablanca i l’altra a Rabat. La de Rabat, per exigir la reforma del Codi civil i demanar la igualtat entre els homes i les dones i organitzada per partits laics i partits marxistes; la de Casablanca, encapçalada per totes les forces islamistes. El resultat: un milió de persones a Rabat, contra un milió de persones a Casablanca. Això és el reflex de la societat marroquina.

I són compatibles aquests dos mons?
Al Marroc conec molta gent que és marxista i compleix els preceptes del Ramadà o de la Festa del Xai. Passa el mateix com molts comunistes d’aquí, que celebren les tradicions nadalenques o de la Setmana Santa. També al Marroc poden conviure aquestes dues tradicions.
 
Escriu un comentari
* Camps obligatoris
LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES