Me’n recordaré sempre: el 10 d’agost de 2007 passava les vacances amb la meva companya a Arillas, un petit poble mariner de l’illa grega de Corfú. Allà hi arribava algun diari internacional –els smartphones encara no existien– i em va cridar l’atenció la portada de Financial Times, que parlava de la forta davallada de les borses mundials a causa d’uns productes tòxics anomenats subprime. Poc podia imaginar que aquell dia assolellat d’estiu, en una badia meravellosa, en la càlida convivència amb els vilatans grecs, era l’inici de tot plegat. És a dir, de la crisi més devastadora que ha patit el Món des de la fi de la II Guerra Mundial.

Han passat gairebé cinc anys i aquell matí de Corfú em ve sovint a la memòria. En especial, quan llegeixo les últimes notícies que arriben de Grècia o quan parlo amb Voula Papagianni, la professora d’Atenes que viu en primera línia els tràgics esdeveniments que trasbalsen el seu país. Tots tenim la mateixa sensació: som víctimes d’una estafa colossal que ens ha furtat el dret a la felicitat i que ens condemna a la desesperança en vida.
Des d’aquest racó de la Mediterrània jo dic als meus amics grecs: no pagueu. Feu com els argentins o els islandesos: congeleu el reemborsament del deute i no tingueu por si Brussel·les us expulsa de l’euro. Torneu a la dracma i no feu cas de les amenaces apocalíptiques que us auguren tota mena de malvestats.

Grècia és un poble indòmit que sempre ha plantat cara als tirans. Per això a Atenes es va inventar, fa 2.500 anys, el sistema democràtic. La Grècia moderna va néixer el 1821 amb la guerra per la independència contra l’ocupació otomana. Els partisans grecs van lluitar contra la invasió nazi i les forces democràtiques van posar fi, l’any 1974, a la dictadura dels coronels i van foragitar el rei Constantí –germà de la reina d’Espanya, Sofia–, que va donar suport als militars colpistes.

Avui, Grècia és sota el jou de la tirania dels mercats. En realitat, pateix una nova invasió per part d’Alemanya, com en temps del III Reich, amb el tecnòcrata Lukàs Papadimos fent el galdós paper de col·laboracionista. En aquestes hores decisives, animo els grecs a continuar la seva lluita contra la tirania de la cancellera Angela Merkel.