Després de suspendre sense previ avís tots els seus vols el 27 de gener passat, Spanair s’ha declarat en concurs de creditors i ha presentat un expedient de regulació d’ocupació per acomiadar tota la seva plantilla, de manera que l’aerolínia catalana s’encamina cap a la seva liquidació. L’aventura que van emprendre fa tres anys un grup d’empresaris catalans, amb la col·laboració de la Generalitat, per competir amb Iberia i convertir l’aeroport del Prat en un veritable centre de connexions de vols intercontinentals s’ha acabat, però n’ha quedat la factura: un deute reconegut de 474 milions d’euros, milers de llocs de treball destruïts –prop de 2.100 a Spanair i 1.500 d’indirectes en companyies de serveis– i més de 80.000 passatgers que en l’última setmana han perdut el vol que havien contractat.

“Un pou sense fons”
La Generalitat s’ha negat a aportar més diners a la companyia aèria perquè, en paraules del president, Artur Mas, era «un pou sense fons», però ara haurà de fer front a les conseqüències del tancament, algunes d’inesperades: el Govern català hi figura com a creditor i, al mateix temps, com a deutor, però també ha creat dificultats a les empreses semipúbliques –Catalana d’Iniciatives, la Fira de Barcelona, Cimalsa i el Consorci de Turisme de Barcelona– que han fet aportacions i han subscrit crèdits i avals per invertir en l’aerolínia catalana.

Aquestes empreses semipúbliques, participades per la Generalitat, es van aliar amb un grup d’empresaris catalans, aplegats a Volcat SA, per constituir Iniciatives Empresarials Aeronàutiques (IEASA), que fa tres anys es va convertir en la primera accionista de Spanair quan va comprar el 80% d’aquesta companyia a l’escandinava SAS. Per fer possible aquella operació, SAS va continuar com a accionista minoritari i va cobrir una part de les aportacions d’alguns dels seus nous socis catalans, els quals van subscriure avals bancaris com a garantia, que se suposa que ara executaran els escandinaus.

Com a exemple, fonts de Catalana d’Iniciatives precisen que hi van aportar, en el moment de la compra, prop de 12 milions d’euros de capital i, a més, SAS va cobrir-li 7 milions addicionals, garantits per un aval bancari que la companyia escandinava pot executar. En situacions similars estarien la Fira i el Consorci de Turisme de Barcelona. Si SAS executa els avals, aquestes empreses semipúbliques es trobarien en dificultats.

Alguns dels empresaris catalans que, a través de Volcat, han invertit a Spanair també van subscriure crèdits bancaris, en aquest cas concedits per l’Institut Català de Finances (ICF), instrument financer de la Generalitat, motiu pel qual el Govern català estaria en condicions de demanar l’execució als interessats. Volcat ha invertit prop de 22 milions d’euros a Spanair. Entre els socis d’aquesta empresa inversora, presidida per Miquel Martí, hi ha destacats empresaris catalans, la majoria vinculats a la fundació FemCat, alguns dels quals van subscriure participacions d’un milió d’euros amb crèdits de l’ICF. Aquest setmanari ha intentat recollir la versió de Miquel Martí, president de Volcat i vicepresident de FemCat, però al tancament d’aquesta edició no havia contestat.

Creditora i deutora
El conseller Andreu Mas-Colell ha dit públicament que la Generalitat ha abocat uns 140 milions d’euros a Spanair entre crèdits i participacions, sense entrar en més detalls. Els serveis jurídics del Govern estudien com encarar el concurs de creditors de l’aerolínia, ja que la Generalitat es troba entre els creditors i entre els deutors, però la seva situació encara es pot complicar més si els sindicats dels empleats la porten als tribunals per considerar-la la primera accionista de la companyia.

D’una banda, la Generalitat haurà d’intentar recuperar els diners invertits i, de l’altra, fer front a reclamacions i qui sap si sortir en auxili d’empreses semipúbliques que han fet inversions milionàries a Spanair.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE que està als quioscos.