Des del 15 de juliol passat, des que CiU i PP governen la Diputació de Barcelona, amb el convergent Salvador Esteve com a president, s’ha incrementat el nombre d’alts càrrecs i de treballadors eventuals, segons assenyala Carlos Villalante, secretari de política sindical de Serveis Públic de la UGT i responsable d’aquest sindicat a la corporació provincial.

Villalante reconeix que no pot aportar dades concretes perquè, encara que ho han reclamat amb insistència, desconeixen fins i tot el nombre exacte d’empleats de la Diputació de Barcelona, ja que l’últim cens data de l’abril de 2011, quan es van fer les últimes eleccions sindicals. No obstant això, el dirigent d’UGT, sindicat majoritari en la corporació provincial, insisteix en que tenen constància que, de l’estiu ençà, ha augmentat el nombre d’alts càrrecs, càrrecs de confiança i assessors, tot i que el president Esteve s’havia compromès a reduir-los.

Per una banda, es nomenen més alts càrrecs i, per l’altra, des de CiU surten veus partidàries d’aprimar la plantilla d’aquesta corporació provincial. Arran dels comentaris d’alguns dirigents convergents en el sentit que suposadament hi sobren treballadors, Villalante adverteix que no acceptaran la supressió de cap lloc de treball perquè, a diferència d’altres administracions públiques, que han acomiadat empleats amb l’argument del dèficit pressupostari, la corporació provincial no té dèficit. Tot i no disposar d’un cens actualitzat, Villalante apunta que, en aquests moments, la Diputació compta amb una plantilla d’entre 4.800 i 4.900 empleats, dels quals uns 4.000 són funcionaris. El novembre passat, l’equip de govern de la Diputació va acordar amb els sindicats la constitució d’una comissió per estudiar la futura estructura organitzativa, però encara no s’han iniciat els treballs.

Sobre el cas de Josep Maria Matas, Villalante evita fer-ne una valoració perquè les irregularitats aparegudes a la premsa no les ha comeses des del seu actual càrrec de coordinador general de la Diputació sinó des de la seva anterior responsabilitat com a secretari general de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), quan va facturar a aquesta entitat municipalista, aleshores també presidida per Salvador Esteve, prop d’un milió d’euros per una sèrie de treballs amb descarats sobrecostos.