Federico és una víctima. La seva manera de veure el món, és producte del rebuig que un entorn a la seva joventut el va traumatitzar. Dit això el que voldria posar de relleu més enllà del que digui el bisbe o el periodista, és la tristesa que em produeix que tothom carregui contra la reforma de l´Estatut del 2006 i que ningú badi boca quan el sr. Zapatero en el cim de la seva popularitat va fer aprovar, via referèndum la Constitució Europea pels voltants del 2005. Certament, la reforma de l´Estatut va portar a una crispació política que va ser pel meu parer excessiva, malgrat que tampoc a casa nostra no eren tot flors i violes (recordem l´enrenou del 3% del sotrac del barri del Carmel), però si algú parla de democracia, jo diria que la reforma de l´Estatut, fou molt més "democràtica" que no pas l´aprovació de la Constitució europea que tots sabem que es va reciclar en el Pacte de Lisboa, pels fracassos al referèndums d´Holanda i França. Tot i que s´hauran d´analitzar aquests "no"el que és cert és que aquests ciutadans es rebotaven contra una manera de fer Europa, no contra Europa. Podria allargar-me més, però voldria fer arribar als lectors aquest dolorós contrast, que molt aquí com a la resta d´Espanya no veuen i fan de la política allò de trobar problemes on no n´hi ha i donar males solucions.