Les declaracions de Gregorio Peces Barba, un dels “pares” de la Constitució i militant destacat del PSOE, elogiant de manera efusiva la candidatura de Carme Chacon a la secretaria general del socialisme espanyol, han dit la veritat més profunda sobre l’opció de l’exministra de Defensa. El jurista no ha pogut ser més transparent: l’elecció de Carme Chacon posaria fi a les contradiccions entre el PSOE i el PSC, i les afirmacions d’espanyolitat de l’antiga preferida de Rodríguez Zapatero consolidarien la veu única en el socialisme peninsular.

Això sembla clar. No hi ha dia que no apareguin declaracions de la jove política , ara a Sevilla, l’endemà a Madrid, en què renega del seu partit de procedència. Però sorprèn que en el PSC això no es vegi amb claredat. Es pot entendre que, sent Chacon militant del PSC, els socialistes catalans no vulguin fer-li un lleig molt explícit, però per poca memòria que tinguin, deuen recordar la traïció sense manies que l’aleshores ministra va perpetrar contra el president José Montilla al donar per bona la sentència del Constitucional sobre l’Estatut.

L’elecció de Carme Chacon no pot agradar els sectors més catalanistes del PSC, que poc o molt se n’havien desmarcat fa temps. Però el més lògic és que tot dirigent del PSC amb voluntat que el partit sigui un actor en el joc polític català, ha de veure, no ja amb inquietud sinó literalment amb temor, la possibilitat que “la seva” arribi al cim del PSOE. Fer política és quasi sempre elegir, la major part de vegades entre dos mals. Pérez Rubalcaba no deu entusiasmar gaire dins del PSC, però com a mínim, permetria certa dialèctica amb els “germans” catalans, ni que fos perquè aquests hi discrepessin puntualment. Chacon només podrà endurir encara més el seu espanyolisme si acaba emportant-se el premi.

Què farà la delegació catalana al congrés del PSOE? Els rumors que circulen –dels quals aquest digital se’n va fer ressò– mostrarien que en segments sensibles del partit, no necessàriament els més catalanistes, s’és conscient dels perills de l’operació Chacon. Això malgrat que alguns companys de partit de l’exministra treballin de bona fe per la seva causa, amb el suport d’alguns –pocs– columnistes amb afany grimpaire.