El personatge
Descobreix Francisco Polo, fundador d'Actuable.es, a aquesta entrevista amb internautes
NOTÍCIA COMPLETA
20/02/2012
Independència? "Pepevergència"!
Després de marejar la perdiu durant mesos amb el PSC i amb ERC, Artur Mas ha consumat l'aprovació dels Pressupostos de 2012 amb el PP (i amb Joan Laporta). No és cap novetat. Ja va fer el mateix l'any passat. Allò que em sembla inaudit és la candidesa política dels socialistes i dels republicans d'Oriol Junqueras, que han estat acaronant, fins a l'últim moment, la possibilitat de convertir-se en la "parella de fet" de CiU.
El pacte Artur Mas & Alícia Sánchez-Camacho no és només una aberració política: és un error que comporta i comportarà gravíssimes conseqüències econòmiques, socials i culturals per a Catalunya. En política, els experiments acaben sempre malament i la "pepevergència" és un nyap sense cap mena de sentit històric que els seus protagonistes pagaran molt car.
El president de la Generalitat, atesa la composició del Parlament, tenia tres opcions per governar:
1) Un pacte a l'alemanya amb el principal partit de l'oposició per concertar plegats la resposta a la crisi econòmica. La "sociovergència", que es va visibilitzar en la investidura d'Artur Mas, oferia un marc d'estabilitat política per afrontar els difícils moments que passa el país i el PSC, fins a la setmana passada, va mantenir la mà estesa. Ara ja és massa tard.
2) Un pacte en clau sobiranista amb Esquerra Republicana, que també ha posat tota mena de facilitats per arribar a una entesa amb CiU. Si hem de fer cas a les promeses programàtiques d'Artur Mas -"transició nacional", "pacte fiscal", "dret a decidir"...- i a la suposada hegemonia del "pinyol" en la cúpula de CDC, aquest hauria estat un pacte políticament coherent. Oriol Junqueras se'l va creure... i a Palau l'han enganyat com un xino.
3) Un pacte de dretes amb el PP per aplicar les conegudes i tremebundes receptes neoliberals que no han funcionat enlloc: retallades pressupostàries, desmantellament dels serveis públics essencials, desregulació salvatge... Com han constatat a Grècia, a Irlanda i a Portugal, aquestes mesures només provoquen l'increment de l'atur, de les desigualtats socials i de l'exasperació col·lectiva.
Sincerament, no sé què li passa pel cap al president Artur Mas ni qui és el "conseller àulic" que li escalfa l'orella i guia els seus passos. Però el maridatge de l'"independentista" Artur Mas amb l'"españolíssima" Alícia Sánchez-Camacho -al Parlament, als ajuntaments de Barcelona i Girona i a la Diputació de Barcelona- és una de les situacions polítiques més grotesques que, des del restabliment de la democràcia, hem vist mai els catalans.
Catalunya ni necessita ni accepta els dogmes neoliberals. Ja n'estem tastant el pa que s'hi dóna i ens hi oposem i ens hi oposarem frontalment. Des que CiU governa amb el PP, l'atur no ha parat d'augmentar, estan tancant empreses i botigues cada dia, la població ha minvat, l'economia ha entrat en recessió, els serveis públics s'han degradat a marxes forçades i la inversió ha caigut en picat. Aquest és el balanç del "Govern dels millors".
PD.: Em provoca vergonya aliena constatar com els abrandats articulistes del nostrat "sometent mediàtic" s'empassen, sense dir ni mu, el pacte de la vergonya de CiU amb el PP. Van afartar-se de criticar el Tripartit per la seva suposada "tebiesa nacional" i ara, quan a instàncies del PP, la Generalitat tanca les ambaixades, desmantella TV3 per afavorir el Grup Godó o deixa sense subvencions el teixit catalanista, pateixen un sobtat atac d'afonia. Només cal que visiteu les seves pàgines web i entendreu el motiu: la sobredosi publicitària que tenen per part de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona. N'hi deien Independència, però volien dir "pepevergència".
El pacte Artur Mas & Alícia Sánchez-Camacho no és només una aberració política: és un error que comporta i comportarà gravíssimes conseqüències econòmiques, socials i culturals per a Catalunya. En política, els experiments acaben sempre malament i la "pepevergència" és un nyap sense cap mena de sentit històric que els seus protagonistes pagaran molt car.
El president de la Generalitat, atesa la composició del Parlament, tenia tres opcions per governar:
1) Un pacte a l'alemanya amb el principal partit de l'oposició per concertar plegats la resposta a la crisi econòmica. La "sociovergència", que es va visibilitzar en la investidura d'Artur Mas, oferia un marc d'estabilitat política per afrontar els difícils moments que passa el país i el PSC, fins a la setmana passada, va mantenir la mà estesa. Ara ja és massa tard.
2) Un pacte en clau sobiranista amb Esquerra Republicana, que també ha posat tota mena de facilitats per arribar a una entesa amb CiU. Si hem de fer cas a les promeses programàtiques d'Artur Mas -"transició nacional", "pacte fiscal", "dret a decidir"...- i a la suposada hegemonia del "pinyol" en la cúpula de CDC, aquest hauria estat un pacte políticament coherent. Oriol Junqueras se'l va creure... i a Palau l'han enganyat com un xino.
3) Un pacte de dretes amb el PP per aplicar les conegudes i tremebundes receptes neoliberals que no han funcionat enlloc: retallades pressupostàries, desmantellament dels serveis públics essencials, desregulació salvatge... Com han constatat a Grècia, a Irlanda i a Portugal, aquestes mesures només provoquen l'increment de l'atur, de les desigualtats socials i de l'exasperació col·lectiva.
Sincerament, no sé què li passa pel cap al president Artur Mas ni qui és el "conseller àulic" que li escalfa l'orella i guia els seus passos. Però el maridatge de l'"independentista" Artur Mas amb l'"españolíssima" Alícia Sánchez-Camacho -al Parlament, als ajuntaments de Barcelona i Girona i a la Diputació de Barcelona- és una de les situacions polítiques més grotesques que, des del restabliment de la democràcia, hem vist mai els catalans.
Catalunya ni necessita ni accepta els dogmes neoliberals. Ja n'estem tastant el pa que s'hi dóna i ens hi oposem i ens hi oposarem frontalment. Des que CiU governa amb el PP, l'atur no ha parat d'augmentar, estan tancant empreses i botigues cada dia, la població ha minvat, l'economia ha entrat en recessió, els serveis públics s'han degradat a marxes forçades i la inversió ha caigut en picat. Aquest és el balanç del "Govern dels millors".
PD.: Em provoca vergonya aliena constatar com els abrandats articulistes del nostrat "sometent mediàtic" s'empassen, sense dir ni mu, el pacte de la vergonya de CiU amb el PP. Van afartar-se de criticar el Tripartit per la seva suposada "tebiesa nacional" i ara, quan a instàncies del PP, la Generalitat tanca les ambaixades, desmantella TV3 per afavorir el Grup Godó o deixa sense subvencions el teixit catalanista, pateixen un sobtat atac d'afonia. Només cal que visiteu les seves pàgines web i entendreu el motiu: la sobredosi publicitària que tenen per part de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona. N'hi deien Independència, però volien dir "pepevergència".
(9 en total)
El machaqueo sobre el Sr. Reixach para que confiese públicamente su adhesión al independentismo, lo considero atentatorio del más elemental sentido de la libertad del ciudadano. 22/02/2012.
Per si no ha quedat clar i per si algú em respòn sorneguerament volia dir Francesc- Marc Álvaro. I ja posats en els darrers temps ha anat modulant les seves opinions per dir-ho suaument. Dit planerament ha anat basculant segons els interessos de ja sabem quin partit.
Antoni una cosa no treu l'altre i és important molt important saber de quin peu calcen els columnistes donat q sovint estan pagats per intoxicar l'opinió pública. Només un detall... algú ha seguit els darrers 7 anys els escrits de Marc-Francesc Álvaro? És per llogar-hi cadires!
Mentre vosaltres discutiu si son "galgos o podencos" (si el Jaume és o no és) ells, CiU i PP van fent. A vegades no sé amb que cony pensem.
El flamant vicesecretari d'organització del PP, Carlos Floriano, ha assegurat que el govern de l'estat no donarà suport a una reforma del model de finançament de Catalunya (altrament dit, el brutal espoli crònic de Catalunya).
Què farem ara President Mas?
En Jaume Reixach no és independentista almenys fins a dia d'avui. És simpatitzant del PSC o almenys o era fins al dia d'avui. Si vaig errat en les meves afirmacions ell mateix podrà aclarir els dubtes als seus lectors desconcertats i corregir les meves paraules sinó són correctes.
Si, el que diu "euro" també ho he pensat varies vegades, crec que en Jaume és independentista ha quedat clar en diversos articles i editorials a El Triangle, però a vegades sorprèn algun analisis. De totes maneres encertat, la gent va votar massivament a CIU per catalnitat i ara ha traït gran part de electorat, cansat amb el tripartir.
euro: No penso que sigui important saber si el sr. Reixach és independentista o no. Les coses com són: pots ser independentista (com ho sóc jo) o no, però el que diu serveix per a qualsevol tendència política mínimament catalanista, que és el que no és el PP.
Salut!
Guillem
Reixach, mira, no sé que pensar de tú, quan llegueixo els teus artícles. De vegades m'agraden i penso una cosa de tú, i altres vegades, em desconcertes. Et demano que ens diguis als lectors dels teus artícles, si ets independentista o no. Pot ser que a les hores t'entenguem. Gràcies.
Últimes notícies de la secció Opinió
