Una suma de circumstàncies i errors, l’últim dels quals va ser un discurs xaró, van ensorrar el somni de Carme Chacón. Un altre nyap que explica moltes coses del que va passar al 38 congrés del PSOE a Sevilla és l’excés de petulància que va caracteritzar l’operació Chacón des del seu inici. En tots els vessants a la vida, la xuleria (fins i tot “quan es pot”) sol ser sempre un error. En aquest cas, va ser fatal.

Però deixem enrera l’escena del drama. Sabrà aprofitar aquest episodi el PSC? L’esquerra espanyola (forcem una mica les coses referint-nos al PSOE) i els socialistes catalans tenen un interès comú que els hauria de conduir per una senda ben diferent a la que han seguit des de la recuperació de les llibertats democràtiques: una suma de centre i perifèria basada en el respecte a la diversitat d’Ibèria. Un projecte que, ampliat, suposaria una trobada entre el PSOE i les esquerres de les nacionalitats minoritzades per fer un gran canvi. Alguna cosa d’això hi havia en les experiències del tripartit i també en els acords entre el primer Govern de Rodríguez Zapatero i forces com ERC. La manca de talent de les respectives cúpules i l’excés de xerrameca i vanitats (altre cop la petulància) van aterrar unes propostes que tenien un fons de reforma constituent. Alguna cosa així es vol dir quan es fan esments plens d’ambigüitat a un suposat federalisme que ningú gosa concretar.

És conscient el nou secretari general del PSOE que difícilment podrà aspirar a guanyar unes eleccions generals sense el vot o el suport de les perifèries, i especialment de Catalunya? És conscient el PSC que si no representa una alternativa en política catalana no podrà plantar cara a l’hegemonia de CiU? Cal dubtar-ho. L’esforç fet des de Nicaragua per dur la seva militant a la secretaria general del PSOE ha delatat la pèrdua de nervi catalanista en el partit dels socialistes catalans. Les tensions, indiscutibles, entre Ferraz i Nicaragua són fruit de la lluita pel poder que es dóna també en altres territoris de l’Estat. I, malgrat tot, el triomf de Pérez Rubalcaba dóna a un PSC que vulgui ser alguna cosa un petit marge de maniobra. El sabrà aprofitar?