Garrotada municipal a les escoles bressol
L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un procés d’involució en les escoles bressol. La retallada pressupostària s’ajunta a un canvi de model que, segons els sindicats, beneficia el sector privat
Una cinquantena de persones que treballen a les escoles bressol municipals de Barcelona es van tancar el 27 de gener passat a la seu de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) en protesta contra les retallades pressupostàries i el canvi de model en la gestió d’aquests centres que ha decidit l’equip de govern de la ciutat. Aquest episodi no és el primer ni serà l’últim que protagonitza aquest col·lectiu des que CiU lidera el consistori barceloní. Mesos enrere, els pares i les mares que es van quedar sense escola bressol perquè l’Ajuntament no ha obert els centres malgrat les previsions que hi havia van manifestar-se a la plaça de Sant Jaume per reclamar-ne una solució. Així doncs, la conflictivitat en l’educació de zero a tres anys serà una de les qüestions que al llarg de les pròximes setmanes haurà d’afrontar l’alcalde, Xavier Trias.
A Barcelona hi ha 92 escoles bressol de titularitat municipal. A aquestes, cal afegir-n’hi tres més en construcció –dues a Gràcia i una al Clot, que el consistori encara no ha obert– més cinc que depenen directament de la Generalitat. Al marge, cal comptar-hi també l’oferta privada. El regidor d’Educació, Gerard Ardanuy, va anunciar a l’inici del curs un nou model a les escoles bressol que preveu concerts amb empreses privades i augments de ràtios d’alumnes per aula. Les mesures previstes persegueixen no solament la reducció de costos, sinó també «un canvi pedagògic», denuncien Joan Medina i Xavi Agudo, delegats de CCOO.
Externalització de la gestió
Una de les propostes que vol implementar el consistori és externalitzar la gestió dels centres. De fet, ja ho té previst per a les tres escoles pendents d’obertura. Per fer més atractiu el caramel per a les empreses que volguessin aspirar en la licitació d’aquest servei, l’Ajuntament ho complementa augmentant la ràtio d’alumnes per aula per tal que hi hagi menys personal a assumir. Així, la proposta que Ardanuy ha posat sobre la taula és que s’augmenti de set a vuit infants per aula en el segment de zero a un any. Entre un i dos anys, passar-ho d’11 a 13, i en el de dos a tres anys, de 18 a 20. Això suposarà 900 escolars entre zero i tres anys per al curs vinent. Al mateix temps, el consistori vol reduir el personal de suport que hi ha en aquests centres i que treballa entre dos quarts de dotze i les tres de la tarda, que és quan els nens dinen i descansen. Durant aquestes hores, el personal titular també dina i es dedica a la gestió i a la tasca no lectiva. Per concretar aquesta reducció, el consistori vol retallar el nombre d’hores en què el personal de suport és en el centre i també el nombre d’assistents per aula. Fins ara n’hi ha un per classe i l’Ajuntament vol que ara cada treballador se n’ocupi de dues. CCOO denuncia que això suposa «fer fora el 40% del personal de suport».
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE que està als quioscos.