Una bomba de rellotgeria podria esclatar en qualsevol moment a l’interior del PPCV. La declaració de l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps com a «no culpable» en el judici amb jurat popular per la causa dels vestits de la trama Gürtel obre l’interrogant sobre el seu futur polític i la possibilitat d’una bicefàlia, si no un enfrontament obert, amb el seu substitut en el càrrec, Alberto Fabra. La premsa madrilenya s’ha posat d’acord a assenyalar que Mariano Rajoy prepara a Camps un futur allunyat del País Valencià. La rumorologia és variada i apunta cap a una possible ambaixada (a Buenos Aires, al Vaticà...), una responsabilitat a Europa, un alt càrrec en una empresa pública o el Senat. En tot cas, sempre fora de les fronteres valencianes.

Cap d’aquestes possibilitats no agrada a un sector important del PPCV. Tanmateix, ni els més acèrrims partidaris de Camps no demanen el seu retorn a la presidència de la Generalitat. L’endemà de la sentència, Rita Barberà, en contacte permanent amb l’expresident, va recomanar-li públicament que es prenga «un any sabàtic». En realitat, el sector campsista aposta cada vegada més fort per una restitució «digna» que passaria per donar-li la presidència regional del partit i un lloc destacat en l’executiva de Mariano Rajoy. Això implicaria, en la pràctica, lligar les mans a Fabra i una bicefàlia en el poder que, igual que va ocórrer amb la disputa entre els seguidors de l’exministre Eduardo Zaplana i del mateix Camps, podria fracturar el partit.

Contra Fabra
Durant els sis mesos de presidència de Fabra, la Generalitat ha protagonitzat un gir de 180 graus en alguns dels pilars bàsics que marcaven la política del seu predecessor. El president ho ha fet espantat pels efectes de la mala gestió econòmica i seguint fil per randa les directrius de la direcció estatal del PP. Però també ho ha fet per marcar distàncies.

Moltes decisions de Fabra han enutjat bona part de la vella guàrdia del partit. És el cas de pesos pesants com Rita Barberà, que ha protestat públicament per decisions com obrir una comissió d’investigació pel saqueig d’Emarsa (en el qual hi ha implicats càrrecs del PP propers a l’alcaldessa de València) o pel qüestionament de la continuïtat de la Fórmula 1. La veritable rebel·lió, però, l’està protagonitzant una munió de militants i de càrrecs de primer, segon i tercer grau que veuen en perill el seu xiringuito particular. Molts d’ells, col·locats a dit dins l’Administració valenciana, han vist el seu sou retallat i temen seriosament pel seu futur.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE que està als quioscos.