La convocatòria de vaga dels treballadors de Transport Metropolitans de Barcelona (TMB) del 27 de febrer a l'1 de març, dies en què a la capital catalana se celebrarà el Mobile World Congress, ha permès comprovar com, en determinats assumptes, les diferències entre els grans mitjans catalans i els principals partits del país són nul·les. Amb poques excepcions -com ICV-EUiA en el cas de la classe política- tots han coincidit a criminalitzar els treballadors del metro i els autobusos de Barcelona i a titllar-los d'"irresponsables" i "privilegiats", davant l'aplaudiment de la majoria dels tertulians de Rac 1 o Catalunya Ràdio. La defensa del negoci que fa la ciutat amb motiu del congrés de telefonia passa per davant de tot.

Com és habitual sempre que hi ha una protesta laboral, el Grup Godó s'ha posat fermament al costat de la direcció de l'empresa i en contra dels treballadors. La tertúlia d'El Món a Rac 1, el magazín que condueix Jordi Basté, ha destacat pels atacs constants als treballadors de tots els tertulians, amb l'única excepció de Gemma Galdón. Només han concedit que els treballadors tenen "el dret a democràtic" a fer vaga, però que no l'han d'utilitzar en unes dates en què la ciutat estarà plena de persones d'altres països. La mateixa unanimitat, però, no es va donar quan la Generalitat va aprovar l'increment tarifari del transport públic, perjudicant milions de persones que viuen tot l'any al Principat.

El director de La Vanguardia, José Antich, ha estat un dels més contundents. En el seu article al diari, amb el títol Barcelona no s'ho mereix, apunta que en un moment de "crisi econòmica", els treballadors de TMB "hagin decidit convocar aturades als autobusos i al metro durant els dies del congrés per pressionar en la negociació col·lectiva del conveni, no per reiterativa és una pràctica que no hagi de ser denunciada". "La convocatòria de vaga és incomprensible i irresponsable per més legítima que sigui", afegeix Antich, després de subratllar que no hi ha amenaces d'acomiadaments a la plantilla i conclou que "si no és desconvocada caldrà exigir en altres instàncies que els serveis mínims siguin com més amplis millors perquè el mal a la imatge de Barcelona acabi sent tant petit com es pugui". Aposta, per tant, per rebentar la protesta.

L'editorial d'El Periódico va en la mateixa línia, i titlla la protesta de "mostra d'irresponsabilitat". El text considera que "de cap manera és acceptable" que per defensar els seus interessos els treballadors perjudiquin "greument el desenvolupament d'una cita anual que ha costat molt esforç consolidar a Barcelona i que és la punta de llança de la nova economia". Tornant a can Godó, Jordi Basté ha entrevistat a Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions de la Generalitat, qui ha subratllat que "no ens podem permetre el risc de l'anunci de vaga" davant un esdeveniment "que és més important que els Jocs Olímpics". Flamerich ha atacat els treballadors, amb l'aplaudiment tàcit d'un Basté sempre submís amb el poder.

Negociacions trencades
Les negociacions entre la direcció de TMB i la plantilla per a un nou conveni estan trencades. Els treballadors denuncien que la direcció ha decidit congelar-los el sou per enguany -el que si es té en compte l'increment de l'IPC no deixa de ser una retallada- i que no se'ls ha pagat als conductors d'autobusos part de l'increment pactat per a l'any passat. A més a més, denuncien que la reducció de línies d'autobusos ha provocat l'acomiadament de 36 treballadors temporals. En les mobilitzacions que ja han portat a terme, com la manifestació de passat 26 de gener, els treballadors van acusar la cúpula de "malbaratament" i, com a exemple, van recordar que una trentena de polítics s'embutxaquen fins a 800.000 euros anuals només en dietes a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Així mateix reclamen poder conèixer els salaris dels alts càrrecs, unes xifres totalment opaques.