La despesa de la Generalitat en cultura està, en el millor dels casos, congelada. El pressupost previst per al 2012 suposaria un alentiment de la brutal reducció produïda en els dos últims exercicis, però no l’atura. Sembla que no es repetirà l’astoradora retallada produïda en els comptes de l’exercici passat (un 12,6%), però les xifres generades pel Govern han provocat controvèrsia: el conseller quantifica el descens en un 0,3%, mentre que l’oposició el situa en un 5,1%. Dolors Camats, membre de la comissió de cultura del Parlament pel grup ICV-EUiA, explica que la reordenació del departament dificulta les comparatives i afirma que «es tracta d’un maquillatge de números: la realitat és que es redueix. Fa dos anys estàvem en 40 euros de despesa pública en cultura per habitant, i ara estem en 30. On és el límit?».

Sí hi ha, però, partides molt afectades. Perquè l’aposta governamental és aprofundir en la precarització dels grans equipaments públics (-13,4%) i en la reducció de despeses administratives (-11,2%). Camats critica aquest model perquè ofega uns centres culturals de país que «han de ser més que contenidors de continguts establerts a Barcelona: han de ser espais de producció i de creació. Els teatres, per exemple, han de generar muntatges que viatgin pel territori, i en aquest aspecte se’ls han tallat les ales. A més, el conseller els convida que busquin recursos en l’àmbit privat, però fa trampa. No els planteja una reducció esglaonada d’aportació pública: els dóna el cop, i després els diu que reflexionin».

La resta de les partides rebrà més recursos, segons les previsions oficials. Algunes registren augments moderats, com les destinades a llengua i a patrimoni, que creixerien un 1% i un 1,9%, respectivament. L’aportació a empreses augmenta un 14,6%.

El Lliure redueix programació
Aquesta distribució desigual de l’austeritat ha causat malestar entre els afectats. El director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, ha explicat públicament que la manca de diners obliga a cancel·lar dues obres: Amadeu, d’Albert Boadella, i Bombollavà, de Pep Bou i el mateix Pasqual. Prèviament ja s’havia eliminat L’onada, d’Ignacio García May. Finalment, el Lliure tancarà la seva programació al maig, i fins a l’aturada estival es limitarà a acollir representacions pertanyents al Festival Grec.

Fonts del teatre han explicat a EL TRIANGLE que el seu director no vol afegir res més a les consideracions ja fetes davant la premsa, quan va justificar l’amputació de la programació «per respectar al màxim els compromisos que tenim». Certament, els descensos de les aportacions institucionals arriben a ser xocants: l’Ajuntament de Barcelona és relativament moderat, però les retallades per part de la Generalitat, la Diputació de Barcelona i el Ministeri de Cultura són molt fortes: d’un 15%, 13% i 12%, respectivament. I dos anys de tisorades de dos dígits fan trontollar les previsions realitzades amb el contracte programa que lliga la sala amb les administracions.

Pasqual va reivindicar, a més, que el Lliure no pot prescindir de més treballadors. Ho va fer d’una manera potser desafortunada: «Aquí hi treballen 62 persones, menys de la meitat de les que ho fan al Teatre Nacional», va afirmar. El director del TNC, Sergi Belbel, s’ha mostrat comprensiu, però alhora va prolongar aquesta petita guerra estadística recordant que el Lliure aconsegueix «la meitat d’espectadors».

Amb una estructura ja prima, el teatre amb doble seu a Gràcia i a Montjuïc sembla abocat a reduir el nombre de muntatges que exhibirà, i també a sacrificar un dels seus signes d’identitat: els espectacles internacionals de prestigi (ja no en va poder incloure en el darrer any del cicle Radicals Lliure). El Mercat de les Flors també pateix per poder convidar artistes forans.

Les retallades en matèria cultural empreses per l’Ajuntament de Barcelona s’anticipen menors, però comportaran que el Festival Grec només ofereixi espectacles durant el mes de juliol. En tot cas, aquest és un altre aspecte negligit en les retallades: la reducció no és un estalvi net, perquè la reducció d’espectacles implicarà una pèrdua d’ingressos... i una menor activitat cultural que també pot afectar al sector serveis. L’agost escènic pot convertir-se en un desert, i la rentrée s’anticipa més morosa que mai: el Lliure, per exemple, no es reactivarà fins a mitjan octubre.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE que està als quioscos.