Dimarts i dimecres d'aquesta setmana s'ha celebrat la XVIII Fira Internacional de Turisme del Mediterrani, amb seu a Tel Aviv. L'edició d'enguany ha comptat amb participació catalana, a través de la Generalitat (Agència Catalana de Turisme) i dels patronats de turisme de la Costa Brava-Girona, Terres de Lleida i la Vall d'Aran, amb l'objectiu de promoure el turisme per Catalunya a Israel. En el certamen hi havia representants de diversos països, no únicament de l'àrea del Mediterrani, però el que més crida l'atenció és la presència dels consells regionals que engloben les principals colònies jueves a Palestina, concretament a Cisjordània: Binyamin, Gush Etzion [a la imatge una colònia d'aquest consell], la vall del riu Jordà i Shomron.

Òbviament, aquests consells regionals busquen fomentar el turisme i, per tant, el desenvolupament de les colònies, que són considerades il·legals per la legislació internacional. En aquest sentit, el Consell de Seguretat de les Nacionals Unides ha condemnat en diverses resolucions l'existència dels assentaments jueus en territori palestí, on ja viuen més de 500.000 persones que violen la normativa internacional sobre un territori ocupat. Malgrat les condemnes, des de fa dècades tots els governs israelians han fomentat la seva expansió i l'actual, encapçalat per Benjamin Netanyahu, ha aprovat en els darrers mesos diverses ampliacions d'unes colònies on la població palestina hi té l'accés prohibit, malgrat que s'ubiquen en el seu territori.

Segons denuncia el Grup BDS – Catalunya, la presència catalana a la fira “legitima la indústria del turisme en els assentaments il·legals” de Cisjordània, “peça clau en la promoció de l’economia i el creixement d’aquestes comunitats”. I tot plegat, “amb inversió de diner públic”. La participació catalana al certamen va començar l'any passat, curiosament només dos mesos després que CiU arribés al Govern de la Generalitat. La sintonia entre l'executiu autonòmic i el Govern d'Israel s'ha reflectit en la visita de diversos dirigents a l'Estat hebreu , com ara Oriol Pujol, secretari general de CDC, qui va arribar a reunir-se amb el president israelià, Shimon Peres.

Una eina no violenta contra l'ocupació
La campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) va néixer el 9 de juliol de 2005 amb tres objectius fonamentals: acabar amb l’ocupació dels territoris àrabs conquerits durant la Guerra dels Sis Dies (1967); reconèixer els drets fonamentals i la igualtat de la població palestina resident a l’Estat d’Israel, i respectar, protegir i promoure el dret de les persones refugiades palestines a retornar a les seves llars i propietats tal com estipula la resolució 194 de l’ONU. El boicot que es va fer a la Sud-Àfrica de l'apartheid és el model que segueix el BDS.

En el seu dia, es va presentar com una nova eina per lluitar contra l’ocupació i per pressionar Israel des d’arreu del planeta atacant a la vegada la seva economia i la seva imatge. Amb el temps i amb un creixement exponencial al llarg dels anys, la campanya de s’ha convertit en un dels elements més poderosos dins l’estratègia de resistència no violenta que promouen els agents palestins i ja està colpejant la imatge i l'economia israeliana, fins al punt que el Parlament hebreu, la Knesset, ha aprovat una llei que sanciona a qui li dóna suport.

Sorgida a Palestina, la campanya de BDS té grups arreu del món i el que hi ha a Catalunya n'és només un exemple. Entre d'altres accions, els seus membres han denunciat la presència de l'aigua Eden en diverses universitats públiques. L'empresa israeliana que la comercialitza l'obté als Alts del Golan, un territori sirià ocupat militarment per Israel des del 1967. L'explotació econòmica d'un territori ocupat és il·legal, però com passa sovint Israel ignora les resolucions internacionals.