Viure per veure. Ara resulta que la crema de l’empresariat espanyol s’ha convertit a la socialdemocràcia nòrdica. Té nassos la cosa. El súmmum de la paradoxa. El senyor José Luis Feito, que pel que diuen és un dels cervells de la CEOE, aconsella la mobilitat laboral i diu que s’ha de retirar la prestació d’atur a tot treballador que es negui a una oferta de treball, ni que sigui a Lapònia. Però després, amb un aire molt irònic, es permet el luxe de dir que Lapònia és un lloc molt bonic.

El problema de la ironia és que és d’anada i tornada. Allò que tu llances com a broma se’t tornarà en contra. Segur que hi ha excessos en les prestacions d’atur. Que s’hi posi ordre. Entre la massa de desocupats hi deu haver casos de picardies diverses. Però en moments com els actuals, el que hi ha més és persones que s’ho estan passant molt malament. Fer gracietes sobre això és cridar a la imprudència.

Lapònia és una regió nòrdica, que ocupa diversos Estats. Sigui a Suècia, a Noruega o a Finlàndia, es tracta d’Estats en què la cultura de la responsabilitat és essencial. Ho és pels treballadors i pels aturats. Però també pels empresaris. No és fàcil a la Lapònia invocada pel senyor Feito que arribi a cap de la patronal un personatge com Díaz Ferrán, fins fa ben poc president de la CEOE, imputat per apropiació indeguda. I si en sorgeixen alguns, ho tenen magre. No és que no hi hagi empresaris nòrdics que facin malvestats, però les fan lluny de casa seva. No fos cas.

És clar que potser la Laponia volguda pel senyor Feito sigui la que pertany a Rússia. Allí sí que hi deu haver empresaris com Díaz Ferrán. Deu ser això.