Josep Maria Matas, actual coordinador general de la Diputació de Barcelona, va facturar durant vuit anys a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) tot tipus de serveis, amb descarats sobrecostos, per un valor de prop d’un milió d’euros, precisament quan era secretari general d’aquella entitat municipalista controlada per CiU, segons ha informat en exclusiva el diari El País aquests últims dies.

Matas és un home de l’absoluta confiança del president de la Diputació, Salvador Esteve, com ho posa en evidència el fet que ara és el coordinador general d’aquesta corporació provincial i amb anterioritat, fins l’estiu passat, secretari general de l’ACM, precisament quan aquesta associació municipalista estava encapçalada per Esteve.

Diverses fonts de les forces polítiques de la Diputació coincideixen a assenyalar que s’ha produït un ajustament de comptes entre convergents, una vendetta interna, perquè tenen el convenciment que algun dels molts enemics de Matas dins del seu mateix partit han filtrat a la premsa, concretament al diari El País, els negocis que durant anys ha fet amb l’ACM amb el vist-i-plau de Salvador Esteve, el seu protector. Aquestes fonts apunten que la filtració no és només una represàlia contra Josep Maria Matas, sinó un toc d’atenció contra Salvador Esteve, el qual té un sector del partit en contra.

Les fonts consultades afegeixen que Josep Maria Matas mantenia una relació tibant amb algun diputat provincial convergent, especialment amb el sabadellenc Carles Rossinyol, responsable de l’àrea d’Hisenda i Recursos Interns de la Diputació, que té línia directa amb la seu del parit del carrer Còrsega i, sobretot, amb els «pinyolons» Oriol Pujol Ferrusola, Quico Homs, ... i amb Germà Gordó, secretari del Govern de la Generalitat, considerat el seu principal enemic intern. Precisament, Matas va substituir fa anys Germà Gordó com a secretari general de l’Associació Catalana de Municipis.

Els enemics interns de Matas dins de Convergència el consideren un bon vivant, amic dels restaurants cars i d’utilitzar per al seu ús personal el cotxe oficial i el xofer del president de la Diputació, però també li retreuen que, políticament, sigui massa tou, tant respecte les forces de l’oposició com pel que fa als postulats nacionals.

Les formacions de l’oposició –PSC, ICV-EUiA i ERC– no tenien ni idea de les suposades martingales de Matas a l’Associació Catalana de Municipis, una entitat controlada pels alcaldes i regidors de CiU. Per aquest motiu, des d’aquestes forces hi ha el convenciment que algun dels enemics interns de Matas ha ordenat que es filtressin les factures dels seus negocis amb l’ACM quan n’era el seu secretari general.

Segons la documentació a la qual ha tingut accés El País, Matas va arribar a facturar alguns serveis a l’ACM per un preu fins a 16 vegades superior al seu cost real. El cas més cridaner és el dels resums de premsa, pels quals Parés i Solé SL, l’empresa de Matas, els comprava a una altra empresa per poc més de 500 euros i després els facturava a l’ACM per més de 8.000 euros. Aquesta operació la va repetir cada mes durant tres anys. Aquesta entitat municipalista, finançada amb diners públics dels ajuntaments, també li pagava el telefon mòbil. Vodafone li va facturar més de 20.000 euros l’agost de 2010, per l’ús que en va fer Matas durant les seves vacances als EUA, tot i que, després d’una reclamació, l’import es va reduir fins els 4.000 euros.

El cas de Matas es va tractar en la comissió de portaveus de la Diputació del divendres passat. Les pressions per forçar la seva dimissió com a coordinador de la corporació van in crescendo: l’oposició política demana explicacions, però un sector del seu partit ja li ha fet el llit.